LLETRA MISHIMA ELS CRITS:
La nina es desperta pel so del silenci de l’instant recent passat
cor ple, món buit, firmaments com brases extingint-se
i l’angoixa de quan no en sentim els crits
i l’angoixa de quan no en sentim els crits
A vegades, quan hi penses, descobreix ella mateixa sospirant per ser el forat
podria ser el què falta, o allò que sortia
o la ceguesa d’aquells que fan el sord als crits
o la ceguesa d’aquells que fan el sord als crits
la mateixa mort immensa d’una llunyana nit d’estiu
la mateixa mort immensa d’una joguina al fons d’un riu
Sovint sense adonar-se’n bat les ales i al voltant li creixen mil milions de flors
fràgils i orgulloses, l’eternitat és als colors
i la força amb aquells que fan cançons dels crits
i la força amb aquells que dels crits fan cançons
i la mateixa llum intensa d’una llunyana nit d’estiu
i la mateixa llum intensa de la nina quan somriu
la mateixa llum intensa
de la nina quan somriu
VIDEOCLIP MISHIMA ELS CRISTS:
