Sabeu que el “Ratolí Pérez” té una casa a Barcelona?


La casa del Ratolí Pérez a Barcelona

Sí senyors i senyores, el Ratolí Pérez viu en ple barri de les Corts, al carrer Taquígraf Garriga, 23. Cansat d’anar casa per casa buscant les dents que els nens posen sota el coixí, s’ha fet una casa per descansar de tanta feina.

No és broma, tot va ser una iniciativa d’un pare anònim i la seva filla petita. Van començar per posar una porta amb el seu nom una escala per accedir, una catifa d’entrada i a poc a poc tots els nens del barri s’han engrescat a visitar-lo i deixar-li coses, cada dia abans d’anar a l’escola passen a veure la seva casa i deixar-li un detallet.

Amb els dies s’ha anat ampliant, amb més objectes de decoració, un pàrquing i fins i tot la placa del carrer amb el seu nom.

Potser aquesta és la segona residència, ja que a Madrid té una altra casa al carrer Arenal, 8.

El conte del Ratolí Pérez

Pepito Pérez era un ratolí petit que vivia amb la seva família en un forat petit d’una paret d’un edifici on hi havia una fleca, a les nits ell i el seu pare anaven a la fleca a agafar menjar, agafaven farina i tot el que trobaven.

Un dia el Ratolí Pérez va sentir molt soroll a pis de damunt i com era molt curiós va pujar a veure què passava, semblava que algú es volia instal·lar en el pis de sobre.

L’endemà, el petit ratolí va tornar a pujar a veure què estaven fent i la seva sorpresa va ser que s’hi havia instal·lat una clínica dental.

Com era tan curiós, cada dia pujava a mirar tot el que feien a la clínica i ho apuntava en una llibreta, així va anar aprenent a fer de dentista i practicava amb la seva família, es va fer tant famós que venien ratolins de tot arreu a arreglar-se les dents i a canvi li portaven menjar.

Però van començar a venir ratolins grans que ja no tenien dents i volien menjar torró per Nadal, aquí ja no sabia com solucionar-ho, ell sabia curar, però no canviar dents. Quan tenia un dubte, sempre pujava a la clínica a mirar i va veure que el dentista li posava unes dents noves a un home gran que ja no tenia.

Va pensar, ja tinc la solució, però les dents que fabricaven a la clínica eren massa grans pels ratolins, així que continuava tenint el mateix problema, fins que un dia va veure que el dentista li treia una dent a un nen petit i li donava de record.

Ràpidament va pensar, aniré a casa del nen i li compraré la dent, el va seguir per tota la ciutat i per fi el va trobar. Va esperar que els pares dormissin i va entrar a l’habitació del nen que s’havia quedat adormit mirant la seva dent. Remenant i remenant, però no el trobava, fins que va descobrir que l’havia guardat sota el coixí, va agafar-la i li va deixar un regalet.

L’endemà, el nen tot content pel regalet, ho va explicar a tots els seus amics i així va començar el costum de deixar les dents sota el coixí perquè vingui el Ratolí Pérez i ens el compri a canvi d’un regalet.

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
11
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
2
Em diverteix
M'agrada M'agrada
4
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
0
m'entristeix
M'interesa M'interesa
1
M'interesa
Em fascina Em fascina
4
Em fascina

Comentaris 1

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

  1. Esta be que es publiquin coses com aquestes, pero siusplau no inventem!!! un pare anònim i la seva fila? aixo no es cert!!! tot el demés en fa creure que encara tenim PERSONES al voltant nostre.

Més CIUTATS

No et perdis