Història de l’Alpi – 1957-1961
La història de l’Alpi no és una llegenda, és una història real de la qual encara molts habitants d’Alp poden donar fe.
Ens hem de remuntar a l’any 1957, concretament al 21 de novembre quan per repoblar les muntanyes de la Cerdanya, es van alliberar un ramat de cérvols, entre ells l’Alpi.
Aquest cérvol petit i atrevit va baixar de les muntanyes a la recerca de menjar i així va arribar a Alp. Rondava per tot el poble fins que va anar a parar a casa de l’alcalde Martí Tajà que li va donar menjar. Així es va acostumar a anar cada dia a casa del batlle a demanar-li el seu àpat. Tajà l’alimentava fins que el va amanyagar.
A poc a poc es va anar fent amic de tot el poble, entrava a les cases i tothom el rebia amb menjar. Anava a l’escola i els nens encantats li donaven part del seu esmorzar, caramels i jugaven amb ell.
Però el seu lloc preferit era el Casino, donava voltes a la placeta esperant que la gent que prenia el vermut o jugava a la botifarra li donessin alguna cosa.
En una d’aquestes taules acostumava a estar un bon amic seu, el secretari de l’ajuntament Josep Bassols, es van fer tant amics que Bassols inclòs parlava amb ell i tothom es reia de les converses que tenia amb l’Alpi, també tenia cura de què ningú li fes mal. Quan Josep Bassols va morir, l’Alpi va seguir la comitiva de comiat des del poble fins al cementiri. Era com un veí més trist per la pèrdua d’un bon amic.
L’Alpi que de petit era dòcil i afectuós amb la gent del poble, sobretot amb els nens, aviat es va fer adult i com a cérvol que era, durant l’època de zel, marxava a les muntanyes a cercar parella i a poc a poc va anar recuperant el seu instint natural d’animal salvatge, es va anar tornant més agressiu i més d’un veí del poble es va portar algun disgust amb ell.
En acabar l’època de zel, tornava al poble i continuava sent amable i afectuós, però ja no era un cadell, ja era tot un cérvol adult d’1,70 metres d’alçada i uns 150 quilos de pes.
Un bon dia i durant l’època de veda, un metge d’Olot li va disparar un tret i el va caçar. Madrid va reclamar el cérvol com a trofeu, però l’Ajuntament d’Alp, condemnant l’acte, no va renunciar mai al seu bon amic Alpi.
Ara l’Alpi està dissecat, descansa i dóna la benvinguda a la sala de recepció de l’Ajuntament i s’ha convertit en l’emblema entranyable d’aquest bonic poble de la Cerdanya.
