L’estany de Puigcerdà és un estany artificial. Sembla que per l’any 1260, el paborde de l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, als peus del Canigó, va cedir uns terrenys i allà es va construir l’estany, que prenia les aigües del riu Querol.
Durant molts anys es va utilitzar per a l’abastiment d’aigua al poble i també per la producció de gel, però a partir de la meitat del segle XIX, va començar a tenir un caràcter més turístic i esportiu, l’any 1956 es va celebrar el primer partit d’hoquei sobre gel a l’estany.
La llegenda de la Vella de l’Estany
Com tot estany, aquest també ha de tenir la seva llegenda. Diu que en una de les cases que hi havia on ara és l’estany, vivia una velleta amb una silueta corba, vestida amb un gipó i un caputxó.
Ella no volia que construïssin l’estany perquè perdria la seva casa, però malgrat la seva oposició, l’estany es va fer. A partir d’aquell moment, cada dia visitava el lloc on havia viscut tota la vida.
Va prometre que quan morís no deixaria de visitar aquest indret i des d’aleshores, cada any apareix per l’estany un dia del mes d’agost, passa el dia a l’estany i a la nit torna a casa seva, sota les aigües.
Aquesta data del mes d’agost coincideix amb la Festa de l’Estany on cada any fan un majestuós castell de focs d’artifici al llac, per acomiadar la Vella de l’Estany.
