El Malefici del Gran Teatre del Liceu – 1837 – 1994

Els orígens del Liceu es remunten al segle XIX, quan l’any 1837 al portal de l’Àngel es funda el Liceu Filodramàtic de Montesió a l’antic convent de Montsió.

Durant els deu anys següents va tenir un gran èxit entre la burgesia catalana de l’època i es van veure en la  de trobar un local més gran. El director d’aquell moment, Joaquim de Gispert i d’Anglí i un grup de burgesos catalans van emprendre el repte de construir un nou teatre.

Van començar les obres en un solar de les Rambles on abans hi havia el convent dels Trinitaris Descalços, que va quedar destruït per un incendi durant una revolta l’any 1835, provocant la mort d’alguns dels seus religiosos. Hi ha una llegenda que diu que alguns d’ells es van salvar fugint per un túnel que havien fet, que anava des del convent fins a la muntanya de Montjuïc, però aquest túnel mai s’ha trobat.

El finançament de la construcció es va fer mitjançant accions mercantils a canvi de la propietat de les llotges o butaques del futur teatre i així es va fundar la Societat del Gran Teatre del Liceu. La inauguració del nou edifici es va fer el 4 d’abril de 1847.

Durant els primers anys a més d’òpera també es feien altres representacions, com dansa, funambulisme, màgia i grans balls de màscares per carnestoltes. Una altra llegenda diu que durant aquestes representacions s’apareixia el fantasma d’un dels religiosos morts durant l’incendi del convent, el fantasma del frare sortia tapat amb una capa i cridant que era un sacrilegi fer aquelles festes en un lloc religiós, on havia mort tanta gent.

El 9 d’abril de 1861, un incendi va ser el responsable de la destrucció total de l’edifici. Els mitjans de comunicació de l’època van dir que entre les runes es va trobar una pintada que deia: “Sóc un mussol i vaig tot sol, si el torneu a aixecar, el tornaré a cremar”. La gent es va començar a espantar pensant que eren els esperits dels frares morts de l’antic convent.

Tan sols amb les parets mestres que havien quedat, es comença la reconstrucció del teatre, però al final de l’estiu, arriba una gota freda a Barcelona, el que provoca grans inundacions. Per les Rambles que eren una riera, l’antiga Riera d’en Malla, no deixava de baixar torrencialment l’aigua provinent de Collserola, el Liceu encara sense acabar les obres de reconstrucció es comença a inundar i per la ciutat es comença a estendre’s el rumor d’un malefici que cau sobre el teatre per haver-se construït en un lloc sagrat.

Malgrat tots els entrebancs i el malefici, s’acaben les obres de reconstrucció i el Gran Teatre del Liceu es converteix en el primer teatre de lírica de l’Estat Espanyol i d’Europa. A partir de la reconstrucció s’abandonen les altres representacions, els balls de carnestoltes i el teatre es dedica, únicament a l’òpera pels rics, per la burgesia catalana que era la que podia acudir al Liceu amb els seus ostentosos vestits, costum que fins fa poc temps ha continuat existint.

Passen uns anys d’esplendor pel Liceu, sembla que el malefici que tenia ja estava oblidat, fins que el novembre de 1893, durant la representació d’una òpera, cauen dos objectes a la platea, que resultarien ser dues bombes llençades des de l’amfiteatre per un anarquista, una d’elles explota causant danys materials i el més important de tot, la mort de 20 espectadors i més de 50 ferits. La gent surt espantada a les Rambles demanant ajuda i torna a aparèixer l’esperit de la maledicció.

Durant la Gerra Civil (1936-1939) el Gran Teatre del Liceu va ser nacionalitzat per les autoritats republicanes, amb la finalitat de protegir-lo, convertint-se en el Teatre Nacional de Catalunya, un cop acabada la guerra i amb la dictadura de Franco, es va retornar als seus antics propietaris.

L’any 1945 en plena postguerra, el teatre continua funcionant amb la representació d’òperes, però el Liceu també era un lloc a admirar per l’esplendor de la seva decoració i les seves obres d’art, fantàstiques llums de cristall, pintures, cortines, etc. Un dia, abans de començar la representació, quan en el teatre només hi havia personal de neteja i manteniment, s’enfonsa el sostre d’una sala destruint totes les obres d’art que hi havia en ella.

L’últim fet desgraciat del Gran Teatre del Liceu, ja en ple segle XX i amb totes les mesures de seguretat que tenim en aquests dies, va ser l’incendi del 31 de gener de 1994. Uns treballadors estan fent feina de manteniment a l’escenari, quan una espurna cau al teló i comença a cremar ràpidament, sense que els doni temps de contenir les flames.

El teatre es crema totalment, però aquest cop amb el testimoni de les càmeres de televisió que ho retransmeten en directe, una gran fumarada omple tot el cel de les Rambles. Torna el malefici del Liceu, ja que ningú s’explica com el ple segle XX, un lloc amb totes les mesures de seguretat va poder quedar totalment destruït sense que els bombers poguessin fer res. Es va especular sobre la intencionalitat del sinistre, però no es va poder demostrar.

Un cop més el mussol que va prometre que cada vegada que el Liceu s’aixequés, el tornaria a cremar, va actuar. El Gran Teatre del Liceu, es va tornar a reconstruir i esperem que tant el fantasma del frare com el mussol, descansin tranquils per molt temps.

Tags: Liceu

Notícies semblants: