El Xuixo compleix 100 anys i Girona col·loca una placa en el lloc on va néixer – Recepta del Xuixo


22
23.3k shares, 22 points

El Xuixo és una pasta típica catalana, va néixer ara fa cent anys, a la pastisseria que la família Puig tenia al carrer de la Cort Reial, 15 de Girona.

Sembla que un pastisser francès, refugiat de la Segona Guerra Mundial, va ser el que va ensenyar a Emili Puig a fer una pasta molt típica de França, la “chou à la crème” i que li va servir d’inspiració al pastisser català per crear el Xuixo català o més ben dit el Xuixo gironí.

Es tracta d’una pasta de forma allargada i farcida de crema. Al final trobareu la recepta.

Durant el segle passat, junt amb el croissant era una de les pastes que no podia faltar en els esmorzars de tots els bars de Catalunya o acompanyant els xurros a les xurreries.

Girona ha volgut retre homenatge a aquesta pasta típica de la ciutat, col·locant una placa en el lloc on va néixer, ara fa cent anys i donant així el tret de sortida a l’Any del Xuixo, durant el que es promocionarà aquesta delícia de la pastisseria gironina per tota la ciutat i a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #anyxuixo.

Recepta del Xuixo

Ingredients per 8 xuixos:

  • 250 grams de farina de força
  • 10 grams de llevat de forner
  • 1/2 culleradeta de sal
  • 10 grams de sucre amb gust de vainilla
  • 45 grams de sucre
  • Un ou
  • 90 ml. de llet sencera tèbia
  • 15 grams de mantega
  • Crema pastissera per farcir-los
  • Oli suau per fregir o millor de gira-sol.

Preparació:

En un bol gran barregem la farina, la sal, els dos sucres i el llevat. Fem un forat al mig, que quedi en forma de volcà i posem un ou batut al centre, anem pastant i afegint la llet tèbia, de mica en mica, sense parar de pastar fins que ens quedi una massa fina i tova.

Sense parar de pastar afegim la mantega a temperatura ambient i quan es comenci a desenganxar de les parets, li donem forma de bola i la deixem reposar tapada amb un drap, uns 30 minuts, fins que hagi doblat el seu volum.

L’estirem amb un corró fins que ens quedi d’un centímetre de gruix i la tallem en 8 triangles, com si anéssim a fer croissants. Col·loquem una mica de crema pastissera en la base de cada triangle, els enrotllem cap a la punta i els tanquem pels costats. Els deixem reposar 1/2 hora més, fins que tornin a doblar el seu volum.

Preparem una paella fonda o una fregidora amb abundant oli i quan sigui ben calent, fregim els xuixos fins que quedin daurats. Els traiem, els deixem escórrer en paper de cuina i els arrebossem amb sucre.

L’únic inconvenient que té aquesta pasta tan típica de Girona, són les calories, entre 300 i 400 per cada xuixo.


T'agrada? Compartiex-ho!

22
23.3k shares, 22 points

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
87
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
5
Em diverteix
M'agrada M'agrada
24
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
3
m'entristeix
M'interesa M'interesa
6
M'interesa
Em fascina Em fascina
8
Em fascina

11 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

  1. Perdoneu la observació però si el pastisser francesc va ensenyar la recepta al sr. Puig i això va ser a la segona guerra mundial. No és una mica estrany que ja hagin passat 100 anys?

  2. Es molt difiçil avui dia trovar un ixuixo bo. Antigament a Girona els feien molt bons, els ultims que vaig menjar bons eran de can Castello, va tencar i no se a on es poden comprar ara. A la provincia de Girona, a mokts llocs els fan amb la matekxa pasta que fan els brunyols, es a dir son brunyols allargats farcits de crema ( una desgracia). A Figueres els fan molt bons ( com han de ser,Jo nomes conec

  3. Continuacio del anterior: A molts llocs de Catalunya fan uns xuixos que no vaken res, no sonmes que brunyols allargats farcits de crema i el xuixo no es aixo!
    A Figueres els fan molt bons a una petita pastisseria de la Plaça de l’ajuntament i diuen que a can Fabregues tambe.
    A Barcelona nomes conec un lloc al carrer Padua entre Balmes i Zaragossa, a ma dreta. Son espectaculars! Crec que es diu Badia i Roca o algun nom semblan. Son deliciosis de veritat.

  4. A València es coneixen pel que he pogut comprovar com a xuxús. A la meua ciutat, Alacant, hi ha un dolç semblant de forma allargassada i farcida de crema que es diu berlina.

  5. Fa cent anys, estàvem al 1919. Faltaven encara 20 anys per a l’inici de la Segona Guerra mundial. Voleu dir que el franc és no era refugiat de la PRIMERA guerra mundial ?