La castanyada i Halloween, origens comuns.


Als voltants de la celebració del dia de Tots Sants sempre ens sorgeix el mateix dilema, Castanyada o Halloween, però els dos costums tenen coses en comú.

És ben cert que els darrers anys i com a conseqüència del fenomen de la globalització, els hàbits i costums de la nostra societat han incorporat noves tendències. Al món rural encara està molt viva la figura de la castanyera, però a les grans ciutats cada dia es veuen menys quioscos de venda de castanyes com hi havia anys enrera, una diferència molt arrelada també a l’edat, el jovent aposta més per Halloween, però hem de lluitar per no perdre el nostre la nostra tradició, desplaçada també gràcies al fenomen del consumisme.

Sempre hem pensat que la festivitat de Tots Sants era un dia que celebrava l’església catòlica, però en realitat era un costum celta que va ser adoptat per l’església.

Nosaltres dividim l’any en dues parts, amb dos solsticis, el d’estiu (20 o 21 de juny) i el d’hivern (21 o 22 de desembre). Els celtes també dividien l’any en dues parts, la de la llum (estiu) i la de foscor (hivern).

En la transició de l’època de llum a la de foscor, els celtes, la nit del 30 d’octubre a l’1 de novembre, celebraven el Samhain per donar la benvinguda al nou any celta. Creien que durant la celebració del Samhain, els difunts tornaven a visitar als seus familiars i aquests els obsequiaven amb fruits del temps com les castanyes i els moniatos.

A la nostra terra celebrem la castanyada, la nit de Tots Sants és típic fer foc i coure castanyes, moniatos i darrerament panellets.

La figura de la Castanyera és un personatge que simbolitza la tradició catalana de la Castanyada i que tots els nens esperen la nit de Tots Sants. És una dona gran, vestida amb una faldilla llarga, un davantal i un mocador al cap, que ven castanyes pel carrer, embolicades en paper de diari, perquè aguantin l’escalfor.

Durant el segle passat era molt habitual trobar quioscos fent castanyes a tots els pobles i a tots els barris de les grans ciutats. Els nens quan sortien d’escola, compraven castanyes per escalfar-se les mans, actualment per culpa del canvi climàtic, molts anys mengem castanyes amb màniga curta.

Una altra idea és que la carabassa buida i amb llum és un costum americà, però antigament a la Catalunya central, sobretot al Ripollès i Osona també era tradició buidar una carabassa, fer-li forats i posar dins una espelma flamejant. Es posaven als marges dels camins, o la porta de casa i la seva finalitat era fer por als més innocents. Les cases que no tenien carabasses ho feien amb naps. Avui en dia els que ens fan por són els pallassos.

Fa molt temps es creia que la nit de difunts, les ànimes de les persones mortes tornaven a visitar els seus familiars, per donar-los la benvinguda, tota la nit repicaven les campanes de les esglésies i al ritme del toc de campanes, s’acostumava a resar el rosari. Per combatre el fred, el cansament i poder continuar repicant, la gent encenia foc i torrava castanyes per oferir als campaners. Així que potser l’origen de la castanyada li devem als campaners.

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
10
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
3
Em diverteix
M'agrada M'agrada
8
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
0
m'entristeix
M'interesa M'interesa
3
M'interesa
Em fascina Em fascina
4
Em fascina

Comentaris 0

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.

També et pot agradar ...

Més CURIOSITATS

No et perdis