A principis del segle passat a les poblacions situades a la costa, era costum fer grans complexos de relaxació, amb casinos, balnearis, sales de ball, hotels, restaurants, etc. Totes les grans ciutats de França, Itàlia o Grècia, tenien grans superfícies dedicades a l’esbarjo. L’exemple més patent pot ser el Principat de Mònaco.
Catalunya no podia ser menys i l’any 1928 es va inaugurar el Casino de Sant Sebastià a la platja de la Barceloneta, comptava amb dues piscines, modernes instal·lacions i serveis, així com amb luxosos salons, sales de ball, restaurants i encara que sembli mentida un garatge.
Aviat es van convertir en els banys més emblemàtics de la ciutat i els primers a acceptar persones dels dos sexes en el mateix recinte. Era un símbol de la modernitat de la ciutat, Barcelona s’anava apropant als costums europeus, fins que amb la Guerra Civil, va quedar pràcticament en desús.
Durant els anys de la postguerra van tornar a ressorgir, moltes famílies anaven a passar el dia fins que a final dels anys 80 es van enderrocar i el seu lloc actualment l’ocupen el Club Natació Barcelona i el Club Natació Atlètic Barceloneta.
