La Vall de Núria pertany al municipi de Queralbs dins la comarca del Ripollès. Per arribar a aquest paratge tan espectacular envoltat de muntanyes de més de 2000 metres d’altitud, no es pot accedir en cotxe, l’únic accés és amb el tren Cremallera que surt de Ribes de Fresser o bé a peu.
La seva història es remunta als temps que els comptats i els monestirs dominaven moltes de les propietats del país. Era terra de pastures i potser això va ser el fet que va provocar la construcció del santuari, l’evangelització dels pastors.
Anys més tard va ser punt fronterer amb França, el que va portar la presència militar a la zona. A principis del segle XX una nova atracció fa més atractiva la Vall de Núria, els esports de muntanya i concretament l’esquí. Fins a l’any 1931 data de la construcció del Cremallera, la gent pujava a peu des de Queralbs i baixava amb esquís, naturalment tot era fora pistes.
Un altre fet rellevant per què es coneix la Vall de Núria és per L’Estatut de 1932, conegut per tots com L’Estatut de Núria. Allà es va redactar l’avantprojecte del qual seria el primer Estatut que atorgava a Catalunya un règim d’autonomia que li permetria tenir un govern, un parlament i unes competències pròpies. Va ser aprovat el 9 de setembre de 1932 sota el règim de la Segona República Espanyola.
Llegenda sobre la Mare de Déu de Núria
Al voltant de la Verge de Núria hi ha una llegenda que diu que és obra de Sant Gil. Aquest bisbe de Nimes, nascut a Atenes vivia com ermità a les muntanyes de la Vall de Núria i entre els anys 700 i 703 va fer una talla d’una verge i una creu.
A la mateixa vall també vivien els pastors amb els seus ramats i Sant Gil es va dedicar a evangelitzar-los, davant la creu. Perquè tots acudissin a escoltar les seves pregàries, els cridava amb una campana i els hi feia el menjar en una olla, per aquesta raó, la creu, la campana i l’olla són els símbols de Núria.
Aviat van arribar les persecucions dels cristians per part dels musulmans que estaven dominant la península, llavors Sant Gil va amagar la Verge dins una cova i va fugir de la Vall de Núria.
L’any 1072 Amadeu, un home que venia des de Dalmàcia buscant unes relíquies de la Verge Maria amb l’ajuda dels pastors que sabien la tradició de Sant Gil, van construir una petita capella en el mateix lloc on el bisbe havia amagat la Verge. Anys més tard uns altres pastors van trobar la imatge.
Els pastors volien endur-se la Verge a Queralbs almenys per portar-la en processó en dies assenyalats, però la tradició diu que la Verge de Núria no volia sortir de la seva Vall i allà es va quedar per sempre.
Actualment la Vall Núria té un total d’onze pistes d’esquí alpí (3 verdes, 3 blaves, 3 vermelles i 2 negres), amb més de 7 quilòmetres esquiables.
