Sota el marc de la Segona República espanyola, proclamada el 14 d’abril de 1931, es va aprovar L’Estatut de Catalunya de 1932 que atorgava al poble català la possibilitat de tenir un govern, un parlament i unes competències pròpies.
El mateix 14 d’abril al migdia, Francesc Macià des del balcó del Palau de la Generalitat va proclamar l’Estat Català sota la forma de República, que més endavant s’integraria en un estat federal o confederal d’una hipotètica Federació Ibèrica.
Malgrat l’intent de Macià, el govern provisional de la II República espanyola no accepta aquesta proclamació i ho cataloguen d’acte revolucionari. Tres dies després envien a tres ministres de Madrid per intentar dissuadir a Macià de les seves intencions. Macià va accedir a canvi del restabliment de la Generalitat de Catalunya, amb ell al capdavant i amb el compromís que les Corts Constituents de la II República espanyola aprovés un Estatut d’Autonomia que elaboraria el Parlament de Catalunya.
El govern provisional de la Generalitat va convocar als ajuntaments i van fer una assemblea encarregada de la confecció d’un avantprojecte d’Estatut d’autonomia. La comissió de sis membres es va reunir a Núria i després de pocs dies el van presentar davant la Diputació provisional per la seva aprovació.
Després d’alguna esmena i un cop aprovat per la Diputació, el 2 d’agost de 1931 es va fer un referèndum que va obtenir el 99% dels vots a favor amb una participació del 75% de la població censada, malgrat que les dones no van poder participar.
El President Macià va enviar l’Estatut a Niceto Alcalá Zamora, president provisional del govern espanyol, amb la finalitat que fos aprovat per les Corts Constituents.
Durant la tramitació parlamentària a Madrid va ser profundament reformat i retallat i després de més de quatre mesos de debats i discussions, finalment va ser aprovat el 9 de setembre de 1932 i ratificat a Sant Sebastià el 15 de setembre del mateix any.
Molts paral·lelismes trobem amb l’Estatut actual, aprovat per les Corts Generals, refrendat pel rei Juan Carlos I i retallat pel Tribunal Constitucional. L’any 1932 no hi havia Tribunal Constitucional, però L’Estatut va ser modificat anul·lant tota referència a l’autodeterminació, fent de la llengua catalana una llengua cooficial junt amb el castellà, la recaptació dels impostos directes continuava fent-la Madrid, s’esborrava tota referència a la sobirania de Catalunya, etc.
Malgrat totes aquestes retallades que no van deixar a ningú content, va ser una solució de transició per a tots. Uns volien retallar més i els altres es van conformar amb les retallades. A moltes parts d’Espanya eren molt crítics amb la seva aprovació.
Definitivament va ser derogat per la dictadura del General Franco el 5 d’abril de 1938, quan van ocupar Lleida durant la Guerra Civil i amb paraules del mateix dictador “en mala hora concebido“.
