Cisclareny
Municipi de la Comarca del Berguedà, és el poble més petit de Catalunya amb tan sols 27 habitants i 36 km2 d’extensió.
Malgrat ser tan petit, té quatre veïnats: Berta, Vilella, el Coll de la Bena i el Roser.
El nom de la vila de Gisclareny apareix esmentat per primer cop l’any 1051. El lloc era, bàsicament, el castell de Gisclareny amb alguna casa pròxima. Pertanyia a la baronia de Pinós des de la formació d’aquesta i com la resta dels seus territoris, acabà passant als ducs d’Alba al segle XVI.
L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny és situada damunt d’un turó que domina tota la vall de Saldes i Gisclareny i les restants cases del poble disseminades.
Sant Jaume de Frontanyà
Municipi de la comarca del Bergueda, al límit amb el Ripollès, té 30 habitants i una extensió de 21 km2.
El poble de Sant Jaume de Frontanyà és un petit conjunt d’una mica més d’una vintena de cases, arrenglerades en part en dos carrers, el de Dalt i el de Baix, que conflueixen en una plaça on hi ha l’església parroquial de Sant Jaume Frontanyà, consagrada l’any 905 pel bisbe d’Urgell.
Fígols
Municipi del Berguedà amb 42 habitants, una extensió de 29 km2 i a 1154 metres d’altitud.
Fígols és un nucli de cases disperses i l’edifici més destacable és l’església de Santa Cecília. Limita al nord amb els municipis de Gósol, Saldes i Vallcebre, a l’est amb Guixers, comarca del Solsonès, a l’oest amb el municipi de Cercs, al sud amb Castellar del Riu i una part de Montmajor.
La Febró
Municipi del Baix Camp amb 42 habitants i una extensió de 16 km2.
És un dels pobles més alts del Camp de Tarragona a una alçada de 753 metres a les muntanyes de Prades.
A la Febró hi neix el riu Siurana, el seu cabal és engreixat en el mateix terme per diferents barrancs amb formacions peculiars i bassals a la roca, Barranc de la Cova del Corral, Barranc de la Foradada, L’avellanar i el Barranc dels Gorgs entre d’altres. En el terme municipal hi ha infinitat de fonts l’aigua de les quals brolla amb força i és d’una qualitat excel·lent.
Forès
Municipi de la Conca de Barberà a la Baixa Segarra, amb 45 habitants i 16 km2 d’extensió.
Està situat al damunt d’un turonet el que el fa visible des de pràcticament tota la comarca. El nucli antic de la població està dalt el turó, al voltant del castell de Forès del que només queden la base i els murs. Al peu del turó s’ha format un barri de cases més noves, anomenat el raval del Pla de la Bassa.
A la dreta del castell destaca l’església romànica de Sant Miquel, dels segles XI o XII.
Senan
Municipi de la Conca de Barberà, amb 49 habitants i 12 km2 d’extensió
Situat al vessant occidental de la serra del Tallat, formant un queixal entre l’Urgell i les Garrigues.
La població és formada per tres sectors al voltant d’un turó on hi havia el castell de Senan. D’una banda, hi ha un nucli central, la Vila Vella, i de l’altra dos ravals: el raval de la Creu i el raval de la Font.
L’edifici més emblemàtic és l’església de Santa Maria de Senan, d’estil romànic, construïda a finals del segle XII pels monjos benedictins del Monestir de Montserrat.
Cava
Municipi de l’Alt Urgell, amb 52 habitants i 42 km2 d’extensió.
El municipi de Cava està format per tres pobles, Ansovell, El Querforadat i Cava, dos veïnats, el de Cal Pubill i el de Sant Cristòfol de Vinyoles, actualment despoblat i alguns masos aïllats.
Gran part del seu territori és al Parc Natural del Cadí Moixeró i el punt més alt és el Puig de la canal Baridana a 2.648 metres d’altitud.
Antigament era travessat per un camí que formava part del Camí Cardoner, un itinerari per on circulava la sal des de les mines de Cardona cap a la Cerdanya.
Savallà del Comtat
Municipi de la Conca de Barberà, amb 56 habitants i 14 km2 d’extensió.
Com molts pobles de Catalunya Savallà del Comtat està ubicat al voltant d’un turó on hi ha les restes d’un castell.
Actualment és un dels pobles més petits del nostre país, però l’any 1860 tenia una població de 467 habitants dedicats principalment a l’agricultura i una mica de ramaderia, ja que és un terreny de secà.
La Quar
Municipi del Berguedà, amb 57 habitants i una extensió de 38 km2.
La Quar s’estén al costat esquerre del riu Llobregat i quasi tocant la comarca del Lluçanès, però a prop de Vilada i Borredà.
La població està molt disseminada, els principals nuclis de població són la caseria de la Quar, el poble disseminat de Sant Maurici de la Quar i el veïnat de les Heures.
El que no ens podem perdre si visitem La Quar, és el monestir de la Portella (abadia Benedictina de la Portella o de Frontanyà) amb la seva església del segle XI i ampliada al segle XII.
Arres
Municipi de la comarca de la Vall d’Aran, amb 59 habitants i 12 km2 d’extensió.
La major part del municipi d’Arres està situat a la dreta del riu Garona, a 1.225 metres d’altitud i ja tocant la frontera amb França.
Està format per tres municipis, Arres de Jos, Arres de Sus i La Bordeta.
A l’extrem de llevant de l’únic carrer que té Arres de Jos, hi ha la petita església romànica de Sant Fabià, d’una sola nau, abans coberta amb volta de canó i modernament amb un empostissat de fusta.
A Arres de Sus podem trobar l’antiga parròquia de Sant Joan, romànica, situada dins una petita plaça dins el poble al final d’un carrer molt costerut.
