Salvador Puig Antich, nascut a Barcelona el 30 de maig de 1948, va ser executat pel règim franquista el 2 de març de 1974 a les 9,20 hores del matí, mitjançant el famós i trist “garrote vil”, a la Model de Barcelona. Va ser l’últim executat de la dictadura de Franco, abans que s’abolís la pena de mort.
Salvador era el tercer de sis germans d’una família catòlica catalana, però progressista. El seu pare va està exiliat a França i va ser un dels refugiats del camp d’Argelers de la Marenda, quan va tornar a Espanya va ser detingut i condemnat a mort, però l’indult va arribar en l’últim moment, el seu fill no va tenir tanta sort.
Salvador era un anarquista, militant del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), acusat per la mort en un tiroteig del subinspector de la Policia Nacional, Francisco Anguas Barragán, el 25 de setembre de 1973 a Barcelona.
Aquell 25 de setembre la policia havia preparat una emboscada per detenir a Xavier Garriga, un altre militant del MIL, per un atracament comès per l’organització a una sucursal bancaria de Fabra i Puig, durant el que va resultar ferit un empleat del banc.
Els policies estaven de paisà a un bar del Carrer Girona cantonada a Consell de Cent esperant a Xavier Garriga, però aquest últim arriba acompanyat de tres persones més, un era Salvador Puig Antich que també havia participat en l’atracament. Quan els policies intenten la detenció dels quatre homes, comença una lluita i els agents els acorralen en una botiga que hi ha al costat del bar, però el propietari creient que era una baralla entre delinqüents tanca la porta i no els deixa entrar. Finalment acaben en un portal on es produeix el tiroteig, Salvador Puig Antich resulta ferit i el policia mort.
Aquella mateixa tarda, és detingut i un cop donat d’alta de les ferides és traslladat a la Model de Barcelona, a la cel·la 443 de la quinta galeria. Condemnat a mort va ser executat sis mesos després.
Moltes preguntes ens queden sense resposta després d’aquest vil assassinat. Perquè es va jutjar per un tribunal militar i no un civil? Va influir la mort de Carrero Blanco en la condemna? Per què el règim franquista va recuperar un mètode d’execució que no s’havia fet servir des de l’any 1959, per venjança? Per què no es van mobilitzar els partits polítics, per por a l’extrema dreta?
Malgrat demanar l’indult per molts sectors de la societat, d’estaments internacionals i de l’església, aquest no va arribar mai.
Recordem-lo amb la cançó que Joan Isaac li va dedicar, inspirada en la seva execució: A Margalida
