Aquest any 2019 es commemora el 150è aniversari de la creació de la Taula Periòdica pel químic rus Dmitri Mendeléiev.
Segur que ha sigut un bon mal de cap per a molts de nosaltres quan en classe de química ens havíem d’aprendre tots els elements que conté, el seu nombre, les seves propietats, la seva família, etc.
Sempre s’ha atribuït el mèrit de la seva creació a Mendeléiev, però abans que ell va haver-hi dos químics que havien fet les seves pròpies Taules Periòdiques, John Dalton, el descobridor del daltonisme ja en 1803 havia creat una llista d’elements amb el pes relatiu dels seus àtoms i John Newlands l’any 1864 va fer una altra classificant els elements segons la seva massa atòmica.
Mendeléiev l’any 1869 va anar més enllà dels seus predecessors que només reflectien en les seves taules els elements coneguts fins al moment, el químic rus a més dels 63 elements coneguts, també deixava espai per elements que encara no s’havien descobert i tenia una forma sorprenent de preveure les característiques de l’element que més tard seria descobert. Una taula oberta per futurs descobriments.
Si ens fixem en la primera taula de Mendeléiev, veurem que al costat d’elements com l’alumini deixava espai per un de nou amb una predicció que la seva massa atòmica seria de 68, sis anys després es va aïllar el gal·li amb una massa de 69,7.
Des de Mendeléiev fins a l’actualitat l’estructura o disseny de la Taula Periòdica ha anat canviant i adaptant-se als nous elements, però la majoria de científics tenien una característica en comú, seguir el costum de Mendeléiev de deixar espais en blanc per elements desconeguts, com la que va fer Charles Janet amb 120 elements i l’actual tan sols conté 118.
Actualment trobem taules periòdiques de diverses formes, en espiral, en 3D o un model molt curiós, en forma de flor i fins i tot en cubs de Rubik.
