Versió WhatsApp
Versió Tradicional
Diu la llegenda de Sant Jordi que per les terres de Montblanc hi vivia un drac molt ferotge que tenia atemorida a tota la gent de la comarca.
El drac, amb el seu alè fètid i verinós, cada dia matava i es menjava els xais dels ramats, els pastors ja estaven cansats perquè els cavallers intentaven matar-lo però no ho aconseguien mai, el drac era més fort.
Un dia el Rei va tenir una idea, va convocar a tots els veïns i van acordar que cada dia li donarien un parell de bens, de moment el drac es va calmar i la gent va respirar tranquil·la, fins al dia que els bens es van acabar, llavors li van donar bous, cavalls i quan ja no quedaven més animals van decidir que li donarien una persona triada per sorteig i la filla del rei seria l’encarregada de fer el sorteig.
El primer dia del sorteig, tot el poble es va reunir a la plaça del poble, tots tenien por de ser els escollits, però la sort va voler que la primera fos la princesa. Tothom va esclatar cridant, NO, la princesa NO, però ella va sortir a complir amb la seva obligació.
Es va acomiadar dels seus pares i de la gent del poble i es va endinsar dins el bosc per trobar-se amb el drac. Continuava avançant pel bosc, atemorida i encomanant-se a Déu, quan de cop i volta li surt un jove cavaller en un flamant cavall blanc.
El cavaller li va preguntar on anava i ell li va dir que es deia Jordi i que venia de terres llunyanes per salvar-la. La princesa li va pregar que no arrisques la seva vida per ella, que el drac era molt ferotge i el mataria.
Llavors, de sobte va aparèixer el drac ferotge i pestilent, traient foc per la boca, però el cavaller es va enfrontar amb ell en una lluita enferrissada, la bèstia bramulava, però per fi el cavaller el va ferir sota l’ala, just al costat del cor.
El cavaller li va demanar a la princesa el seu cenyidor i amb ell va lligar al drac pel coll i li va dir a la princesa: “Preneu aquest lligam, el drac està vençut i us seguirà com un anyell”.
El cavaller i la princesa van tornar al poble amb el drac, tot el poble els esperava i allà, enmig de la plaça, Sant Jordi va rematar el drac. Quan va morir es va fondre a terra i allà on va morir va néixer un roser de roses tan vermelles com la seva sang.
La gent no s’ho creia i Sant Jordi davant de tota aquella gent va agafar la rosa més bonica de totes i li va oferir a la princesa. Va sortir per la porta de la muralla de Montblanc que encara avui porta el seu nom, Portal de Sant Jordi.
