Aquesta setmana del 3 al 9 de juny, sota la campanya Zero Waste Espanya (zero residus), es fa una crida per deixar de comprar productes que vagin envasats en embolcalls de plàstic, però no és un repte fàcil d’aconseguir, com podem observar en la majoria de supermercats i grans superfícies és complicat trobar productes a granel.
Avui en dia el nostre entorn està envoltat de plàstic, tan sols els plàstics d’un sol ús suposen el 70% dels residus marins, amb la consegüent contaminació del fons marí i el gran perjudici per aus i peixos. Però el problema no es limita al nostre entorn, sinó a nosaltres mateixos, no fa gaire van detectar components plàstics en femtes humanes.
Encara no hi ha molts estudis de com ens pot afectar, però es calcula que al voltant de l’any 2050 hi haurà més plàstic que peixos en el mar i si volem salvar el planeta d’aquesta invasió, ja és hora que ens posem a treballar.
El públic en general és el que s’ha de conscienciar del problema que tenim al davant, ens hem d’acostumar a comprar com ho feien els nostres avis, anar a comprar amb un cabàs, una bossa de pa de roba i envasos reutilitzables, potser així algun dia tornarà el comerç a granel i aparcarem el plàstic.
Darrerament estan sorgint moltes botigues que aposten pel residu zero, com Yes Future Positive Supermarket, del carrer Viladomat de Barcelona o grans superfícies que eliminen els embolcalls de plàstic dels seus productes, com Bonpreu.
Durant l’any 2018, la cadena de supermercats catalana, Bonpreu va eliminar 38 tones de plàstic dels seus establiments, substituint aquest material per alternatives com el paper o altres materials reciclables.
La pregunta és, tan sols una setmana, perquè no ho fem sempre? Tot canvi en la nostra vida ens suposa un esforç i un temps d’adaptació i si comencem per una setmana, potser amb el temps aconseguirem el veritable objectiu d’aquest boicot, que les empreses i grans superfícies redueixin els seus embolcalls de plàstic i apostin per altres materials més sostenibles.
Recordem els temps dels nostres avis, quan a les peixateries els hi servien les sardines en paper de diari, la fruita a granel, per anar a buscar la llet havien de portar una lletera i amb les begudes pagaven l’envàs i quan el tornaven els abonaven el que havien pagat. En molts països ja s’estan implantant les màquines de recollida d’envasos.
Si volem deixar un planeta sostenible als nostres néts, haurem de fer un esforç i aprendre a viure sense el plàstic.
