Sabeu quin és el licor català per excel·lència?


1
2 shares, 1 point

Sens dubte uns dels licors més populars de la cultura catalana és la Ratafia, un licor amb unes característiques molt peculiars, intentarem explicar-vos la seva història.

L’elaboració de la Ratafia Catalana comença amb un calendari:

23 de Juny – La nit de Sant Joan es recullen les herbes per fer-la.
29 de Juny – Per Sant Pere es comença a elaborar.
15 d’Agost – Per la Mare de Déu d’Agost s’embotella.
1 de Novembre – Per Tots Sants es filtra i es posa en repòs.
25/26 de Desembre – Per Nadal i Sant Esteve, per fi servirem i tastarem la Ratafia Catalana.

No està molt clar l’origen de la ratafia, països com França, Suïssa o Itàlia reivindiquen la seva creació, però és veritat que a tot arreu es fan licors artesanals a base d’herbes. A Catalunya es té notícia d’aquesta beguda des de l’any 1842 a través de Francesc Rosquelles i Alomar, un milicià voluntari, veí de Santa Coloma de Farners, que quan va deixar l’exèrcit va obrir un cafè i va recollir les tres receptes més antigues de la Ratafia Catalana, que de ben segur servia als seus veïns.

Les tres receptes de Ratafia Catalana que Francesc Rosquellas va guardar en una llibreta manuscrita i gràcies a les quals és considerat com un Ratafiaire il·lustre són:

“2 porrones de agüardiente, 2 docenas nuéces verdes
que la cáscara no sea hecha, se pone en infusión con dos nueces moscadas
1⁄2 cuarto de unza canela olanda picada algunos calvos enteros, 2 unzas de azúcar y se filtra.”

“Menta romana, menta de guisá, marialluïsa, nebta, tarongina, funolls, calvells masclas, cañella, ginabrons, nou moscada, sucra (3 onzas por porron de aguardiente), clavells blancos, nous del país 3 por porron de aguardiente.”

“Rosa de oló, Ruda, Taron- gina, Malvarosa, Frigola, Esparnallach, Escabyo- sa, Funoll, Rebantarola, Rumani, Fulla de taronja agra, Tumanyi, Fulla de lloré, Marialluïsa, Donsell, Isop, Nepta, Orenga, Llan- tisca, Pela de taronja dolsa, pela de llimona, 3 nous moscades, mitja unsa de canella olanda, 12 nous verdas, Sucra”

Com tots els licors elaborats artesanalment, cada casa fa el seu, però l’ingredient bàsic que no pot fallar en cap Ratafia són les nous verdes, a partir d’aquí tothom li afegeix les herbes que cregui més convenient i la resta d’ingredients, com l’alcohol, el sucre o el petit secret de cada família.

Actualment trobem Ratafia a tota Catalunya, encara que les comarques amb més arrelament d’aquest licor són: La Garrotxa, Osona, l’Empordà, el Gironès, la Selva, el Ripollès, el Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues.

En paraules d’en Salvador Garcia-Arbós, periodista, fill de Besalú i gran rafiaire direm:

“La ratafia és filla de contrastos. D’herbes d’un paisatge sec, de màquia mediterrània. I de quaranta dies de sol i serena… La gràcia de cada ratafia dependrà de la saviesa i de la sensibilitat de cada fabricant.”

I mai millor dit, al nostre país hi ha tantes classes de Ratafia com ratafiaires que l’elaboren. I en quant a l’origen del seu nom, tampoc està clar però la versió més acceptada és que prové del llatí “rata fiat”, que vol dir queda signat, és a dir, estem d’acord en ratificar aquest pacte, era com unes paraules que acompanyaven al brindis amb Ratafia que es feia per signar un acord.


T'agrada? Compartiex-ho!

1
2 shares, 1 point

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
10
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
11
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
0
m'entristeix
M'interesa M'interesa
6
M'interesa
Em fascina Em fascina
7
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada