La nit del 23 al 24 de juny se celebra arreu dels Països Catalans la Festa del Solstici d’estiu, dos dies després d’haver deixat la primavera enrere i coincidint amb la festivitat de Sant Joan. Aquesta tradició té uns orígens pagans, quan se celebrava un culte al sol es feien rituals per purificar les persones, les collites i donar la benvinguda al bon temps, però l’Església Catòlica aviat la hi va apropiar, relacionant-la amb Jesús.
Quan el cristianisme la va adoptar, una mena de justificació va ser que si el solstici d’hivern estava marcat pel naixement de Crist, el d’estiu es marcaria pel del seu cosí Sant Joan Baptista que va ser el que va batejar a Jesús. Dos orígens molt diferents un la naturalesa, l’altre les creences religioses.
A l’Església catòlica no li agradava gaire el costum pagà de fer fogueres i inclòs el van condemnar en un Concili l’any 680, però la tradició estava tan arrelada a les terres de Catalunya, que al final no van tenir més remei que acceptar-la argumentant que no representava cap perill pel dogma de fe.
Independentment de l’origen, el gran protagonista d’aquesta festa no és altre que el Foc, present en totes les celebracions que es fan arreu dels Països Catalans, encara que a cada lloc es pot representar de manera diferent, les més populars són:
La Flama del Canigó
La Flama del Canigó no s’apaga mai, és el costum més recent, fa poc més de 60 anys que es fa aquest ritual. La Flama del Canigó descansa durant tot l’any al Museu de la Casa Pairal de Perpinyà, cada 22 de juny es puja al cim del Canigó per l’endemà baixar i portar la flama a tots els municipis catalans per encendre les fogueres de Sant Joan. La Flama del Canigó – Símbol de la nostra Identitat Catalana
Les Fogueres
Potser el ritual de fer fogueres és el més antic, el que feien els pagans fa milers d’anys i malgrat que ha tingut molts entrebancs i prohibicions al llarg de la història, ha arribat fins als nostres dies. Per celebrar la nit més curta de l’any, a tots els pobles, als barris de les grans ciutats o fins i tot a les platges fan la seva foguera, cremant tota mena de material combustible.
Durant els dies previs a Sant Joan, totes les famílies busquen a casa seva aquells mobles, fustes o qualsevol altra andròmina que pugui cremar i el dia 23 ho van apilant per fer la foguera, que quan cau la nit s’encén i es manté el foc viu fins ben entrada la matinada.
Les Falles del Pirineu
Un costum mil·lenari molt arrelat a les muntanyes del Pirineu, són les Falles. Antigament, els homes baixaven de les muntanyes amb torxes enceses considerades com un foc purificador que serviria per espantar els mals esperits, donar les gràcies per les collites i l’arribada del bon temps.
Els joves pugen al bosc a tallar uns quants pins i els planten al cim d’una muntanya que es vegi des del poble, al que anomenen Faro. Al cim preparen les falles, uns rams fets de teia de pi amb un mànec de freixe o avellaner i un cop encès el Faro, cada jove encén la seva falla per baixar fins al poble i fer una gran foguera.
Durant la baixada dels joves fallers des del cim es forma un riu de foc al llarg del vessant de la muntanya, un cop avall els esperen els veïns amb balls i una bona Coca de Sant Joan.
Aquesta celebració no és d’un sol dia, durant els mesos de juny i juliol, s’acostumen a fer Falles a molts pobles del Pirineu, normalment la primera és la de la Vall de Boí.
La nit de Sant Joan també és la nit de les Bruixes i molts pobles o ciutats tenen alguna tradició relacionada amb aquest personatge tan peculiar, com per exemple el que fan a Sant Andreu de la Barca.
La Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca fa 18 anys que va recuperar una antiga tradició molt arrelada al poble per les festes de Sant Joan, la Bruixa del Sr. Arnau, creada fa uns quants anys per l’encarregat de la Creu Roja. El Sr. Arnau als voltants de Sant Joan treia una bruixa a passejar pel poble per recaptar fons per a la Creu Roja.
Els dies previs a la nit de Sant Joan engabien a la Bruixa del Sr. Arnau en el lloc on va néixer la tradició, a la plaça de la Pau, on també es rebuda la Flama del Canigó. La tarda del 23 la van a buscar per cremar-la a la foguera, però la bruixa és tan llesta que sempre s’escapa i va voltant per tot el poble intentant escapar, els diables de la Colla amb l’ajuda de la mainada de la ciutat la persegueixen fins que la capturen i la porten a la foguera.
Quan cau la nit s’encén la foguera amb la Bruixa del Sr. Arnau al cim, però l’astuta bruixa cada any aconsegueix escapar-se del foc i s’amaga en un lloc que ningú coneix fins a l’any següent que la Colla de Diables de Sant Andreu de la Barca torna a capturar-la i reneix el ritual.
En totes aquestes celebracions, costums o rituals no poden faltar dos protagonistes més de la Festa o Revetlla de Sant Joan, la Coca i els Petards.
Recepta de Cuina, Com es fa – Coca de Llardons
Recepta de Cuina, Com es fa – Coca de Sant Joan
Que tingueu una bona revetlla i recordeu dues coses: Estem passant per una onada de calor, amb els boscos molt secs per la poca pluja que hem tingut aquesta primavera, així que tingueu molt en compte on llenceu els petards o on feu les fogueres per no provocar un incendi. L’altra advertència segur que ja us la imagineu, en un cap de setmana de tants desplaçaments, us recordem que cotxe, alcohol i drogues no són bones companyies.
