Per què i des de quan el 28 de juny celebrem el Dia Internacional de l’Orgull LGTB?

Des de l’any 1970 el 28 de juny celebrem a tot el món el Dia Internacional de l’Orgull LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals), en commemoració dels fets ocorreguts un any abans i coneguts com els Disturbis de Stonewall a Nova York.

El 28 de juny de 1969 la policia novaiorquesa va fer una batuda en el bar Stonewall Inn del barri de Greenwich Village, un dels pocs locals de Nova York on es reunien clandestinament, homosexuals i transsexuals.

En aquells anys la comunitat LGTB era molt perseguida i la policia sovint feia batudes, inspeccionant a tothom i si descobrien un home vestit de dona o una lesbiana amb semblant molt masculí, els detenien. Aquella nit d’ara fa 50 anys va ser diferent, la gent que estava al pub  va oposar resistència i els transsexuals no es van deixar inspeccionar.

Bar Stonewall – Nova York

En aquells moments de tensió la policia va perdre el control de la situació, la clientela del local es resistia i fora es concentrava gent protestant, trencant les finestres del bar, amb crits reivindicatius com “Poder Gai” o cantant la cançó de Joan Baez, Vencerem, quan veien que s’emportaven gent detinguda.

La gent ja estava cansada de tanta repressió i aquell incident va provocar tot un seguit de manifestacions els dies següents i la creació de moviments o organitzacions com el Gay Liberation Front i la Gay Activist Alliance.

Un any després es va celebrar a Nova York i a Los Angeles, la primera Marxa per l’Alliberació, commemorant els disturbis de Stonewall i des de llavors, any rere any celebrem aquest dia, com el Dia Internacional de l’Orgull LGTB.

La Situació a Espanya i Catalunya

A territori espanyol la situació no era molt diferent des de molts anys enrere, tots coneixem l’afusellament de Federico Garcia Lorca l’any 1936 per les tropes de Franco, el motiu no va ser un altre que ser poeta, socialista, maçó i potser també per ser homosexual.

Durant la postguerra la repressió franquista va ser general i els homosexuals la patien encara més. Durant els primers anys de dictadura, el franquisme tenia altres preocupacions més urgents i va delegar el problema de l’homosexualitat a l’Església Catòlica, encomanant-li que a través de la fe solucionessin el problema.

Anys més tard, ja en les dècades dels 50 i 60 quan Espanya es va obrir al turisme, el govern va decidir prendre les rendes del tema perquè ho consideraven una amenaça per l’ordre públic i una mala publicitat de cara al turisme.

Manifestació del Front d’Alliberament Gai de Catalunya

En aquells anys existia la Ley de Vagos i Maleantes que perseguia la pràctica homosexual, anys més tard, amb el govern de Carrero Blanco es va substituir per la Ley sobre Peligrosidad y Rehabilitación Social” que contemplava penes de fins a 5 anys en presons o manicomis per homosexuals, amb la finalitat de què es rehabilitessin, com si es tractés d’una malaltia o d’un delicte.

Tots aquests anys l’homosexualitat era considerada com una malaltia que s’havia de tractar i curar, un vici que havia de corregir o fins i tot eren catalogats com portadors d’un defecte congènit que s’havia d’aïllar per no contagiar a la resta de la població. Desgraciadament, darrerament estem sentint veus com aquestes en alguns partits anomenats demòcrates.

A poc a poc els moviments a favor de la comunitat LGTB es van anar expandint des d’aquell Nova York de 1970 a la resta del món i com no, va arribar a Barcelona. Després de la mort del dictador, a Barcelona es va crear el Front d’Alliberament Gai de Catalunya, un moviment que va acabar amb la fundació de l’Institut Lambda, el primer centre cultural i de serveis per homosexuals d’Espanya. Actualment el Casal Lambda presta els seus serveis al carrer del Comte Borrell, 22 de Barcelona.

Manifestació a les Rambles de Barcelona – 26 de juny 1977

El 26 de juny de 1977 van fer una gran manifestació a les Rambles de Barcelona, sota el lema “Nosaltres no tenim por, nosaltres som”, més de 4.000 persones van sortir al carrer per demanar l’amnistia pels presos per delictes d’homosexualitat i la derogació de la “Ley de Peligrosidad i Rehabilitación Social”.

Està clar que en aquests 50 anys la societat ha fet un gran camí per acceptar i respectar les persones tinguin la identitat sexual que tinguin, però encara queda molt camí pel davant fins a aconseguir que les persones siguem tan sols persones, independentment de la resta de característiques particulars de cadascú.

Moltes ciutats i pobles celebren aquest dia amb actes reivindicatius, culturals, festius, però la societat no serà realment igualitària fins que no tinguem necessitat de celebrar el Dia Internacional de l’Orgull LGTB, ni el Dia de l’Heterosexual, pintar rotondes o il·luminar edificis.

Rotonda a l’avinguda Constitució de Sant Andreu de la Barca
Tags: Gai, LGTB

Notícies semblants: