En ple barri de Sant Gervasi, al número 5 del carrer Berlinès, molt a prop de la Ronda General Mitre, podem observar la façana d’un edifici que ens transporta a Andalusia i si ens endinsem en ell, estarem directament en l’interior de l’Alhambra de Granada.
Quan travessem el portal i pugem l’escala ens trobem enmig del Pati dels Lleons de l’Alhambra de Granada, una rèplica quasi perfecta. Però coneguem la seva història o més aviat llegenda, ja que ningú ha pogut constatar la seva veracitat.
Ens hem de remuntar a finals del segle XIX, a Barcelona s’acabaven d’enderrocar les muralles i la ciutat s’expandia, les grans fortunes i la burgesia catalana es feien grans mansions als afores de la ciutat, el que avui en dia és el barri de Sarrià-Sant Gervasi.
L’any 1875 es va construir l’Edifici Alhambra en uns terrenys propietat de Josep Castelló Galvany, actualment el mercat del carrer Santaló encara porta el seu nom, Mercat de Galvany. El comprador va ser un ciutadà alemany, més concretament de Berlín i d’aquí el nom actual del carrer Berlinès.
Segons la llegenda, ja que no s’ha pogut corroborar la seva veracitat, diu que l’alemany estava casat amb una noia de Granada que sentia molta enyorança de la seva ciutat i el que són les coses de l’amor, si ella no podia viure a Granada, ell li portaria l’Alhambra a casa i així és com va construir la casa per la seva estimada, com una rèplica de la popularment coneguda com “La Roja”.
Veritat o llegenda el que sí que és cert que en aquella època a Barcelona i a la resta d’Europa l’estil Andalusí estava entrant fort en l’arquitectura urbana. A finals del segle XIX es fan moltes construccions d’estil neoàrab com la plaça de braus de les Arenes, l’interior de la Casa Vicens, la Vila Hispanoàrab del Tibidabo o la Casa Marsans al barri de Vallcarca.
L’obra de l’Edifici Alhambra va ser feta pel mestre d’obres Domènec Balet i molts dels materials emprats en la seva construcció venien directament del Marroc.
Barcelona sempre ens sorprèn, sempre trobem tresors amagats, com aquesta petita Alhambra que només li falten els Jardins del Generalife.
