Segur que us sona aquella cançó que cantem a la mainada i que diu:
El Gegant del Pi,
ara balla, ara balla,
el Gegant del Pi,
ara balla pel camí.
El Gegant de la Ciutat,
ara balla, ara balla,
el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.
Però qui era el Gegant del Pi?
Diu la llegenda que fa molts i molts anys que a Can Farell, una masia de Caldes de Montbui va néixer un nen molt i molt gran al que tothom coneixia com el Fort Farell (el noi fort de Can Farell).
Era tan gran que per caminar s’havia d’ajudar amb un bastó fet amb una branca de pi que ell mateix havia tallat. Era tan gran que diuen que quan tenia set anava a veure al riu Mogent i d’una glopada el deixava sense aigua.
Quan Colom va tornar d’Amèrica amb dos indígenes de color que eren molt grans, tothom es va quedar sorprès de la seva alçada, eren tan grans que es van convertir en tota una atracció, menys pels catalans que coneixien a Fort Farell, ells deien que per gran Fort Farell, fins i tot els Reis Catòlics van quedar meravellats d’aquells alts i forts indígenes.
Com que els Reis i nobles no s’ho creien, en Fort Farell acompanyat del seu bastó de Pi, va agafar el camí cap a Barcelona per demostrar que ell era més fort. Quan va arribar a les portes de la muralla, el guàrdia li va demanar que deixes el pi, cosa que no li va agradar gaire i sense saber com el guardià va acabar a l’altre costat de la muralla.
Un cop a dins i rebut en audiència pels Reis Catòlics acompanyats dels indígenes de color al bell mig de la sala, en Fort Farell va cridar:
Aparteu-vos, gent de les Amèriques, que allà on cauran, tot ho aixafaran!
I tal com havia passat amb el guardià de la muralla, del cop que els hi va donar en Fort Farell, van tornar a les Amèriques, travessant l’oceà, d’on no van tornar mai.
Hi ha una altra llegenda que diu que en Fort Farell, quan es va assabentar que els sarraïns havien conquerit Barcelona, va arrencar una branca de pi i es va presentar a la ciutat. Com que el guàrdia sarraí que vigilava la porta no el deixava passar, es van engrescar en una lluita. Fort Farell va guanyar al Gegant de la Ciutat i d’aquí diuen que va sorgir la cançó que tants cops hem cantat a la mainada i que diu:
...el Gegant de la Ciutat,
ara balla pel Terrat.
