Castellar de N’Hug, un poble per visitar, passejar, menjar i viure.


1
2 shares, 1 point

Castellar de N’Hug un petit poble del Berguedà d’uns 200 habitants, però tan turístic que quan anem, sempre tenim el mateix problema, on aparcar per poder anar a comprar aquell croissant enorme que veiem als aparadors de les fleques. Coneguem una mica més aquest bonic poble.

Pel que fa al nom, no està gens clar d’on prové, la primera part del topònim no té dubte, com molts pobles de Catalunya fa referència a un castell, però respecte a la segona Hug, hi ha dues versions, uns diuen que es referia a un personatge històric de la comarca Hug de Mataplana i altres que prové del terme nuce (nuc, en català) i que vol dir corrent d’aigua, cosa que podria ser factible, ja que en el seu terme està el naixement del Llobregat.

Ja en l’any 839 en l’acta de consagració de la Catedral d’Urgell es fa referència a Castellar de N’Hug, amb el topònim Kastellarre, segurament es referia a l’església de Santa Maria, edifici que va ser substituït per l’actual, d’estil romànic al segle XI, una mica més amunt de l’església hi havia un castell del qual encara avui en dia es veuen algunes restes.

La població es va anar assentant, construint les seves cases al voltant de l’església, així el castell va anar quedant als afores i abandonat.

Església de Santa Maria

 

 

 

 

 

 

 

No sempre ha estat un poble del Berguedà, en el segle IX, Castellar de N’Hug com quasi tota la Vall de Lillet, inclosa la Pobla, pertanyien a la Cerdanya, estaven sota el domini dels Comtes de Cerdanya, no és fins al segle XIII que queda adscrit a la vegueria de Berga, al Berguedà.

Al segle XII l’actual Castellar de N’Hug estava integrada dins els dominis del Baró Hug de Mataplana que l’any 1350 va adquirir la baronia gràcies al seu castell ubicat en Gombrèn al Ripollès.

Cosa curiosa d’aquells temps i que sembla que ara alguns pobles volen recuperar, va ser el que anomenaven “Carta de franquezas“, era el que diríem avui una exempció de pagar impostos a totes aquelles persones o famílies que es volguessin instal·lar a la població.

Ramon d’Urtx, senyor de Mataplana, l’any 1292 va atorgar aquesta carta als nouvinguts, amb ella, quedaven exempts de censos i serveis (excepte 12 diners anuals per les cases i els horts) i lliures dels esmentats mals usos; els concedia la llibertat del treball, de conreu i llibertat de moviment en el termini d’un any, això si, havien de pagar el delme, és a dir una part dels fruits de la terra. També els alliberava de la vigilància del castell, però tan sols en temps de pau.

Castellar de N’Hug es va veure immers en les guerres carlistes del segle XIX, especialment en la tercera, on els carlistes van ser derrotats i es van veure obligats a marxar cap a França, fent-to per Castellar de N’Hug després de perdre la Batalla de Berga.

La principal font d’ingressos de la població de Castellar de N’Hug sempre ha estat la ramaderia, sobretot d’ovelles i algun camp de conreu de patates, cereals o farratges, però aquesta forma de vida va donar un tomb quan l’any 1903 la Companyia de Ciments Asland, propietat entre altres socis d’Eusebi Güell, decideix instal·lar-se en el Clot del Moro, donant feina a 200 treballadors, la majoria provinents de La Pobla de Lillet.

Fàbrica de Ciments Asland – Foto: Museu del Ciment Asland

La població de Castellar de N’Hug va passar de 573 habitants l’any 1900 a 700 l’any 1920. La primera fàbrica de Porland d’Espanya va tancar l’any 1975, però donades les seves característiques encara té vida actualment.

Aquesta fàbrica es va considerar com una de les joies de l’arquitectura industrial catalana, la seva construcció en cascada, el xalet d’estil modernista atribuït a Gaudí i a Oms i una petita capella en honor de Sant Jaume, eren l’exemple a seguir de moltes de les Colònies de treballadors, típiques d’aquelles terres.

L’any 2002 es va inaugurar el Museu del Ciment Asland que forma part del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya. Com a reclam turístic per atraure més gent al Museu, s’ha aprofitat l’antic carrilet que va funcionar com a ferrocarril industrial, transportant el ciment des de la fàbrica fins a l’estació de Guardiola i allà enllaçava amb la línia de Manresa.

Ara podem arribar al Museu del Ciment Asland, des de La Pobla de Lillet a bord del Tren del Ciment.

Castellar de N’Hug té molts atractius, el seu poble amb les cases d’aquell color tan característic de la pedra de l’entorn, el seu centre històric amb l’Església de Santa Maria, les seves fleques amb aquells croissants enormes als aparadors, els seus restaurants amb la cuina típica de muntanya, el Museu del Pastor, les Fonts del Llobregat, el Museu del Ciment i el Tren del Ciment.

Un altre dels atractius és que cada any, des de l’any 1962, l’últim diumenge d’agost, celebren el Concurs Internacional de Gossos d’Atura, en el Prat del Castell. Va començar com una reunió d’amics pastors de la comarca que es reunien per esmorzar i allà discutien quin era el millor gos d’atura de tots. Ara forma part del Campionat de Concursos de Gossos d’Atura dels Països Catalans

Concurs de Gossos d’Atura al Prat del Castell

Tot això ha fet que actualment la principal font d’ingressos de la població castellanenca, sigui el turisme. Si no coneixeu Castellar de N’Hug, aprofiteu per escapar-vos un dia, està a dues horetes de Barcelona.

Galeria de Fotos de Castellar de N’Hug

Enllaços d’interès

Museu del Ciment Asland

Tren del Ciment

Museu del Pastor

Ajuntament de Castellar de N’Hug


T'agrada? Compartiex-ho!

1
2 shares, 1 point

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
5
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
1
Em diverteix
M'agrada M'agrada
2
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
1
m'entristeix
M'interesa M'interesa
1
M'interesa
Em fascina Em fascina
2
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada