Tal dia com avui de l’any 1957 i coincidint amb la celebració de la festivitat de la patrona de la ciutat, la Mare de Déu de la Mercè, es va inaugurar l’estadi del Futbol Club Barcelona, el Camp Nou, que ara com ara ja està pràcticament enderrocat per fer les obres del que serà el no Espai Barça. En la vida de tot club esportiu la renovació de les instal·lacions és fonamental i si el Barça dels primers anys canviava de residència, ara aposta més per la remodelació de les existents.
Aquell 24 de setembre de 1957, el Barça abandonava el vell camp de les Corts inaugurat l’any 1922 i sense abandonar el barri es trasllada al Camp Nou.
El primer camp del Futbol Club Barcelona va ser el Camp del carrer Indústria (1909-1922), conegut com “L’Escopidora” i encara que se l’anomenava com el del carrer Indústria estava ubicat en els actuals carrers París, Urgell, Villarroel i Londres. A ell li devem el terme culer, el nom col·loquial pel qual són coneguts els aficionats del Barça. En aquell camp no hi havia graderies i els aficionats s’asseien en el mur que envoltava l’estadi, de manera que la gent que passava pel carrer tan sols veia els culs del públic.
El Camp de les Corts en el que es va jugar des de 1922 fins al 1957, estava situat en la confluència dels actuals carrers Numància, Travessera de les Corts, Vallespir i Marqués de Sentmenat. Després de la Guerra Civil, durant els anys 40 i 50 el Barça cada cop tenia més socis i necessitava ampliar el Camp de les Corts, ho va fer, fins i tot amb el canvi de la tribuna, però a la llarga es tornava a fer petit, fins que es va decidir fer el Camp Nou.
Eren els anys que s’estava urbanitzant tota la zona de la Diagonal/les Corts i van decidir instal·lar-se en aquell emplaçament. L’any 1954 es va començar la construcció obra dels arquitectes Francesc Mitjans Miró, Josep Soteras Mauri, i la col·laboració de Lorenzo García Barbón. Com continua passant actualment el pressupost inicial de l’obra era de 66 milions de pessetes, però finalment el cost real va ser de 288, cosa que va obligar a club a endeutar-se durant uns quants anys. Esperem que ara no torni a passar el mateix, donada la feble situació econòmica actual del club
El 24 de setembre de 1957, Barcelona es desperta engalanada dels colors blaugrana per celebrar la festa de la Mercè i la inauguració del Camp nou, amb una capacitat per a 99.053 espectadors. El primer partit va ser contra el Varsòvia de Polònia i el resultat va ser de 4-2, amb la següent alineació:
Primera part: Ramallets, Olivella, Brugué, Segarra, Vergés, Gensana, Basora, Villaverde, Martínez, Kubala i Tejada.
Segona part: Ramallets, Segarra, Brugué, Gracia, Flotats, Bosch, Hermes, Ribelles, Tejada, Sampedro i Evaristo.
D’aleshores ençà el Camp Nou ha sofert moltes ampliacions i remodelacions, les principals:
1959 – Inauguració de l’enllumenat.
1976 – Col·locació del marcador electrònic a la segona graderia.
1981 – Inauguració de les llotges privades, la sala VIP i la sala de premsa.
1982 – Ampliació de 22.150 places a la tercera graderia, amb un total de 115.000 espectadors.
1984 – Inauguració del Museu del Club en la Tribuna de la segona graderia.
1994 – Es rebaixa 2,5 metres el nivell del terreny de joc per convertir les localitats de peu en seients i eliminant el fossat de seguretat.
Ara el Barça afronta una nova gran remodelació anomenada “Espai Barça”, un projecte que inclou el disseny i construcció d’un complex esportiu integrat en el barri del les Corts, una total renovació i una nova ampliació del Camp Nou.
La idea dels arquitectes Nikken Sekkei i Joan Pascual – Ramon Ausió Arquitectes, és crear un estadi diferencial i innovador, que deixi empremta en l’essència del barcelonisme, lleials al Camp Nou original però arribant a un equilibri entre l’arquitectura catalana, la sostenibilitat social, econòmica i del medi ambient. Ara que ja han començat les obres, el Barça haurà de jugar la temporada 2023-2024 a l’Estadi de Montjuïc.
Així serà el futur Camp Nou, projectat a “Espai Barça”.
