CIUTATS

El significat de la famosa Bústia de la Casa Ardiaca de Barcelona

Porta d’Entrada a la Casa Ardiaca pel carrer Santa Llúcia 1 – Foto: Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona

Al bell mig del Barri Gòtic de Barcelona, trobem la Casa Ardiaca, originària del segle XII, construïda aprofitant una part de l’antiga muralla romana. A finals del segle XV es va reconstruir amb un estil gòtic però amb alguns tocs renaixentistes.

Concebuda en un principi per albergar el casal dels ardiaques, amb la desamortització produïda al segle XIX va passar a mans de la burgesia catalana, es va fer una nova reestructuració per adequar-la amb les tendències arquitectòniques de l’època i acabant el pati en forma de claustre.

Actualment és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona d’ençà que la propietat va passar a mans de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1919. Amb anterioritat des de l’any 1895 havia estat la seu del Col·legi d’Advocats de la ciutat i d’aquesta època és la bustia d’estil modernista que hi ha a la porta d’entrada.

Els nous inquilins de la Casa Ardiaca van encarregar una reforma de l’edifici a l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner, alhora que li van demanar que inclogués en la reforma algun element característic de l’activitat a la qual es dedicaven.

Domènech i Montaner es va decidir per fer una bústia de marbre al costat de la porta d’entrada de la seu. Una bustia rectangular amb escultures en relleu de marbre blanc: una heura de set fulles, cinc orenetes, l’escut del Col·legi d’Advocats i una tortuga.

Bústia de la Casa Ardiaca

Amb aquests elements, Domènech i Montaner volia simbolitzar els trets característics que té la justícia:

  • Ha de ser ràpida com ho fan les orenetes en el seu vol.                                                                   
  • Amb llargs procediments administratius i entrebancs burocràtics representats per l’heura.                                                                                                                                                                               
  • I lenta com una tortuga.                                                                                                                    

L’escultor va ser Alfons Juyol i segons afirmen, la idea de Domènech i Montaner no va agradar molt al degà del Col·legi d’Advocats que volia que la canviessin, però després d’escoltar les explicacions que li va donar l’arquitecte, al final la va acabar acceptant-la.

Diuen que Lluís Domènech i Montaner després d’escoltar la crítica que va fer el degà, li va dir “Advocats i Procuradors, a l’infern de dos en dos”.

Façana de la Casa Ardiaca a la Avinguda de la Catedral
Tags: Bústia, Casa Ardiaca

Notícies semblants: