A les portes de complir el seu 200 aniversari, la Camiseria Xancó – Cotchet de la Rambla de la ciutat de Barcelona, tancarà les seves portes definitivament a final d’any.
Era el gener de 1920 quan Antoni Cotchet, va decidir obrir una botiga de roba en plena Rambla de la Ciutat Comtal. A la mort del seu fundador va continuar el negoci un empleat de la botiga, Josep Xancó, un noi jove al qual el seu pare va posar a treballar de dependent perquè no volia estudiar medicina.
Quatre generacions de Xancó han mantingut la botiga més antiga de la Rambla fins avui. Aviat es van convertir en una camiseria selecta on artistes del Liceu, que està davant mateix, es feien les camises a mida, a poc a poc van ser els espectadors els que visitaven la botiga. Els homes de l’alta burgesia catalana es vestien a Can Xancó.
Encara avui en dia porta el nom d’Antiga Casa J. Xanco – Cotchet, en record dels seus fundadors. Quan entrem a dins automàticament ens transportem a un segle enrere. El mobiliari que té, la caixa registradora, el telèfon negre de baquelita, els emprovadors, sembla que entrem en un museu.
La família Xancó ha volgut mantenir el mobiliari i decoració de l’any 1912 quan van fer una gran reforma de l’establiment, ara es pregunten on anirà a parar tot això.
Ara la gent està acostumada a entrar a les grans botigues de roba i començar a remenar-ho tot, a Casa Xancó no es toca res, el personal de l’establiment t’aconsella, t’ensenya i et mostra els articles, fins i tot et posen en contacte amb altres establiments per complementar el que compres, com poden ser unes sabates. És un assessorament personalitzat per vendre un producte a mida, que confeccionen ells mateixos en el taller.
L’actual propietari Tristan Xancó i la seva esposa Pilar Satta que regenten la botiga des dels anys 70 del segle passat, no volen donar explicacions dels motius del tancament, simplement argumenten la seva situació personal i els canvis que viu el món del comerç actualment, però potser el veritable motiu, com el de molts altres establiments centenaris de la ciutat, és la finalització del contracte de lloguer i els nous preus inassumibles per aquest tipus de botigues.
No seria estrany que d’aquí a uns mesos quan donem un tomb per la Rambla ens trobem un restaurant de menjar ràpid, una botiga de souvenirs o un establiment d’alguna gran marca comercial on hi era l’Antiga Casa J. Xacó – Cochet. És una pena que l’essència de la Rambla es vagi perdent dia a dia.
