Avui fa vuit anys que la Muriel Casals va morir a conseqüència de les greus seqüeles d’un accident patit el 30 de gener del 2016 a eixample de Barcelona.
Va ser atropellada per un per un ciclista que circulava pel carril bici, a conseqüència del qual va patir un traumatisme cranioencefàlic i trencament de la pelvis dels que no es va poder recuperar i quinze dies més tard, la matinada del 14 de febrer va morir a l’Hospital Clínic de Barcelona.
La Muriel era filla d’un soldat republicà que durant la Guerra Civil es va exiliar a França, la seva mare era de nacionalitat francesa. Ella va néixer a la Provença, a la localitat d’Avinyó. La família es va traslladar a viure a Sabadell, quan ella tenia poc més de sis mesos.
Va estudiar Econòmiques a la Universitat de Barcelona, on anys més tard treballaria com a docent. Molt compromesa en el món de la política i la lluita per a la Independència de Catalunya, va ocupar la Presidència d’Òmnium Cultural durant cinc anys (2010-2015), fins que va ser triada diputada al Parlament de Catalunya per Junts pel Sí (CDC i ERC). Tan sols va poder gaudir del seu escó de parlamentària sis mesos, una bicicleta es va creuar en el seu camí.
Muriel Casals (Òmnium Cultural) i Carme Forcadell (ANC), van ser dues dones al capdavant de les dues entitats sobiranistes que en aquests darrers anys han liderat les manifestacions del poble català per a la Independència de Catalunya.
La seva gran companya Carme Forcadell i el president d’Òmnium Cultural que la va substituir, Jordi Cuixart, van passar per la presó. Si la Muriel fos viva, potser hauria fet companyia a la Carme o la Dolors Bassa en els tres anys de presó.
Sempre en el nostre record, Muriel.
