Avui fa 46 anys de l’assassinat de Salvador Puig Antich, executat pel règim franquista.


0
3 shares

Avui fa 46 anys que Salvador Puig Antich, amb 26 anys, va ser assassinat pel règim franquista. Era el 2 de març de 1974 a les 9.20 hores del matí quan en Salvador va ser executat, mitjançant el “garrote vil” a la presó Model de Barcelona.

Salvador Puig Antich, nascut a Barcelona el 30 de maig de 1948 va ser un dels últims executats pel règim franquista, l’últim mort pel “garrote vil”, abans que la pena de mort fos abolida. L’any següent, el 27 de setembre, van ser afusellats Jose Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz del “Frente Revolucionario Antifascista y Patriota” (FRAP) i els dos membres d’ETA, Juan Paredes Manot (Txiki) i Ángel Otaegui.

Salvador era fill d’un militant d’Acció Catalana durant la República, exiliat a França i un dels refugiats del camp d’Argelers de la Marenda. Quan va retornar a Catalunya va ser condemnat a mort, però va ser indultat. Salvador va créixer en l’entorn d’una família catòlica acompanyat dels seus cinc germans.

Va estudiar a la Salle Bonanova, però quan va ser expulsat per mala conducta, el van internar en els Salesians de Mataró. Amb 16 anys va començar a treballar però va continuar estudiant el Batxillerat i el PREU a l’Institut Maragall de Barcelona, on va conèixer als seus futurs companys del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), els que el van introduir en el món de la política.

Anarquista i militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), va ser acusat per la mort en un tiroteig del subinspector de la Policia Nacional, Francisco Anguas Barragán, el 25 de setembre de 1973 a Barcelona.

La policia anava al darrere de Xavier Garriga, un company de Salvador, també militant del MIL, per un atracament a una sucursal bancària al passeig de Fabra i Puig de Barcelona on va resultar ferit un empleat del banc.

Van preparar una emboscada, policies sense uniforme estaven a un bar del carrer Girona amb Consell de Cent esperant que arribés Xavier Garriga que va entrar acompanyat de tres persones més, una d’elles en Salvador, que també havia participat en l’atracament del banc.

Quan intenten detenir-los es produeix una lluita i la policia els acorrala a una botiga propera, però el propietari que es pensa que és una baralla entre civils, tanca la porta i no els deixa entrar. La policia acaba reduint-los en una porteria propera on es produeix un tiroteig en el qual el policia resulta mort i Salvador Puig Antich, ferit.

Detenen a Salvador i el condueixen a l’hospital. Quan li donen l’alta hospitalària ingressa directament a la Model de Barcelona, a la cel·la 443 de la quinta galeria. Jutjat per un tribunal militar, va ser condemnat a mort i executat sis mesos després. Molts sectors de la societat, l’església i organitzacions internacionals van demanar l’indult, però no va tenir la mateixa sort que el seu pare, en el seu cas l’indult mai va arribar.

Garrote Vil

Tres mesos després de ser detingut Salvador Puig Antic, es va produir l’atemptat per part d’ETA, en el que va morir el Cap del govern espanyol, Carrero Blanco. Potser aquest fet va ser el responsable de què a Salvador se’l jutgés per un tribunal militar i que el règim franquista recuperés el cruent sistema del “garrote vil” que no havia estat utilitzat des de l’any 1959.

Joan Isaac li va dedicar una cançó, inspirada en la seva execució i amb el nom de la seva parella sentimental. Amb el pas del temps ja forma part de la memòria col·lectiva de Catalunya i s’ha convertit en tot un himne contra la pena de mort. Escoltem “A Margalida”.

LLETRA DE “A MARGALIDA” 

Vas marxar no sé on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.

Vas volar sens dir res
deixant-nos només
el cant del teu riure.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I potser no sabràs
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.

I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que és nostra tothora.

No sé on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor…

 


T'agrada? Compartiex-ho!

0
3 shares

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
0
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
0
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
2
m'entristeix
M'interesa M'interesa
0
M'interesa
Em fascina Em fascina
0
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada