El pollastre és originari de la zona del Pakistan, en principi era un animal exòtic associat a una sèrie de divinitats, el gall en especial era considerat com a símbol de treball, fertilitat i protecció de la família. Van ser els grecs qui el van introduir a Europa al segle IV aC.
A poc a poc es va anar domesticant i es va convertir en un menjar de celebració, un àpat de les famílies més riques. Està documentat que en els segles anteriors al naixement de Crist, la seva carn era molt apreciada i durant l’Edat Mitjana era el gran protagonista dels banquets medievals.
Fins ben entrat el segle XX el pollastre va continuar sent un dinar de festa major o un dinar de rics, els pagesos venien tots els pollastres i tan sols es guardaven algun per Nadal o per alguna altra celebració.
A principis del segle passat els homes tenien el costum de sortir el diumenge a comprar el diari i fer el vermut amb els amics, mentre les dones es quedaven a casa preparant el dinar del diumenge, molts cops pollastre rostit, que tots sabem, porta el seu temps de cocció.
Quan l’any 1934 el restaurant “Los Caracoles“ de la família Bofarull al carrer Escudellers, va instal·lar una màquina de rostir pollastres en la cantonada del seu local, va ser l’admiració de tota Barcelona i de molts personatges famosos que venien a visitar la ciutat.
Durant els anys 60 van començar a proliferar les rostisseries de pollastres per tota Barcelona i les dones ja no s’havien de quedar cuinant tot el matí, podien acompanyar als seus homes a fer un passeig i el vermut. En aquells anys un pollastre a l’ast costava 74 pessetes, quan el salari mitjà d’un obrer era d’unes 2.000 pessetes setmanals.
Els anys han passat però la tradició de menjar Pollastre a l’Ast, nascuda en el Gòtic de Barcelona ara fa 86 anys, ha arribat fins als nostres dies. Ara ja no és un dinar de celebració, podríem dir que és un dinar per aquells dies que tenim molta feina o sortim a passejar i no ens queda temps o ganes de cuinar.
Ara cuinem tant els homes com les dones, així que l’únic que hem de decidir és qui va a comprar el pollastre i l’eterna discussió sobre que preferim, pit o cuixa, encara que hi ha algú que es conforma amb aquelles aletes cruixents i torrades.
Sempre ha estat considerat un menjar per emportar, però també hi ha restaurants com “A Pluma“ al carrer Santaló cantonada a Calvet dedicats a aquesta delícia de la gastronomia tradicional catalana, valenciana i de les illes, un restaurant dirigit per un antic treballador del Bulli.
Si aquests no trobeu cap rostisseria oberta per comprar el pollastre a l’ast, sempre el podem fer a casa, no és exactament el mateix, però també està molt bo.
Pollastre a l’Ast – Recepta
