L’aturada pel Coronavirus podria afavorir la cria del Gall Fer que està en perill d’extinció.


Ja fa anys que el Gall fer està en perill per culpa de la invasió que ha tingut el seu hàbitat natural, els boscos de pi negre o roig, faig o avets com els dels Pirineus, que en els darrers anys s’han vist envaïts per pistes d’esquí, rutes de senderisme, curses de muntanya com el running o trail, bicicletes o simplement gent buscant bolets.

Al Gall Fer li agrada viure en la tranquil·litat que ofereix un bosc natural, sense gent, cosa que feia anys no tenia. Ara amb l’aturada per causa del Coronavirus, els boscos de l’Alt Pirineu han recuperat aquella pau que tenien anys enrere.

Gràcies a aquesta tranquil·litat, els experts creuen que serà un bon any per la seva reproducció. En general la poca afluència de gent als boscos és una bona notícia per la fauna. Marc Garriga, director del Parc Natural de l’Alt Pirineu, diu que els mesos d’abril i maig que és quan tenen el zel, són claus per la seva reproducció.

Actualment a Catalunya hi ha uns 400 mascles censats, uns 120 al Parc Natural de l’Alt Pirineu, però l’aturada d’aquestes setmanes potser ajudarà a recuperar l’espècie i allunyar-la del perill d’extinció que pateix.

El Gall Fer és una espècie molt temerosa i s’estressa molt aviat, cosa que pot arribar a inhibir la seva reproducció. Veu a les persones com a depredadors, com si fóssim llops o linx i molts exemplars moren d’esgotament per fugir de la gent.

En els darrers deu anys s’ha registrat una disminució del 30% d’exemplars al Pirineu català, sent la comarca de la Cerdanya la que més exemplars ha vist desaparèixer fins a un 71% dels exemplars, sens dubte a causa del gran creixement de segones residències i visitants de cap de setmana. Darrere la Cerdanya, trobem l’Alt Urgell amb un 55% i la Vall d’Aran amb un 40%.

El Gall Fer és difícil de veure per la seva por a la gent i pels colors que té que li faciliten el camuflatge entre el sotabosc. Els mascles són de color fosc, amb les plomes negres o marrons i una tonalitat blavosa al coll i al pit. Les femelles són marrons amb un bonic to carabassa al pit.

Si alguna cosa haurem d’agrair a aquest maleït virus, serà la recuperació de la flora i la fauna dels nostres boscos.


T'agrada? Compartiex-ho!

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
3
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
0
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
0
m'entristeix
M'interesa M'interesa
0
M'interesa
Em fascina Em fascina
0
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.