El Grup d’Investigació en Genètica de Malalties Neurodegeneratives de l’Institut de Recerca de Sant Pau, en col·laboració amb el Banc de Teixits Neurològics de l’Hospital Clínic, identifiquen una cèl·lula que podria ser clau en el desenvolupament de l’Esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
L’ELA, també coneguda com a Malaltia de Lou Gehrig, és una malaltia neuromuscular degenerativa
que afecta les neurones motores del cervell, tronc encefàlic i medul·la espinal, que són les cèl·lules encarregades de transmetre l’ordre del moviment voluntari del cervell als músculs.
Actualment és una malaltia que no té cura ni existeix cap tractament per aturar el procés degeneratiu. Els afectats d’ELA tenen una esperança de vida de cinc anys des que la malaltia és diagnosticada.
L’Estudi que ha fet ara l’Hospital de Sant Pau, que ha estat publicat revista oficial de l’Acadèmia Americana de Neurologia descriu per primera vegada un tipus de cèl·lula responsable de la inflamació que tenen en el cervell els pacients que pateixen aquesta malaltia i que pot ser la responsable de la pèrdua de les connexions neuronals del còrtex motor, una regió del cervell molt vulnerable amb l’ELA.
Els investigadors han descobert 124 molècules d’ARN que són clau en la malaltia i es poden utilitzar com a dianes terapèutiques per aplicar un determinat tractament contra les cèl·lules malaltes i també per poder fer un diagnòstic molt més ràpid del que s’està fent fins ara. Sovint entre els primers símptomes i el diagnòstic final poden passar anys, recordem el cas de Juan Carlos Unzue.
Unzúe anuncia que té ELA i deixa el futbol
