Segons un estudi liderat per científics de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Pompeu Fabra (UPF), publicat en la revista “Neuropsychologia“, el fet de parlar dues llengües de forma habitual i des de sempre pot ser un sistema de prevenció de l’Alzheimer.
De l’estudi es pot deduir que en els països on es parla més d’una llengua, com a Catalunya, la incidència en malalties associades a la demència és un 50% inferior a la dels països monolingües. Parlant en termes d’esport, el fet de canviar de llengua per comunicar-se fa que el cervell estigui en constant entrenament i de la mateixa manera que l’esport és bo per la salut, que el cervell estigui treballant és beneficiós pel deteriorament cognitiu i per tant per la prevenció de l’Alzheimer.
L’estudi es va centrar en la població de Barcelona, analitzant el grau de demència de 266 persones, 63 sanes, 135 amb un deteriorament cognitiu lleu i 68 persones amb Alzheimer. Es van tenir en compte quan van aprendre la segona llengua o si la parlaven ja des de ben petits, l’ús que feien de cadascuna i quan l’alternaven en un mateix context com en l’àmbit familiar si els progenitors els hi parlaven en dues llengües diferents o eren monolingües.
Es va triar la ciutat de Barcelona, perquè hi ha un gruix de població bilingüe i un cop analitzades les dades recollides en l’estudi, es pot arribar a la conclusió que el fet de ser bilingüe ens protegeix de les malalties degeneratives del cervell com l’Alzheimer. Ara els científics estan estudiant si observen el mateix resultat en relació amb el Parkinson.
Les llengües enriqueixen la cultura d’un país, però si a més poden resultar beneficioses per la salut, sempre és un incentiu per començar a parlar-les. Catalunya és un bon exemple per aquest estudi, malgrat que encara hi ha molta gent que tota la vida ha viscut o fins i tot nascut aquí però mai han parlat el català. Us sona aquesta frase: “Lo entiendo pero no lo hablo“? Potser ara tindran un altre al·licient per començar a parlar la llengua del país on viuen.
