El primer semàfor de Catalunya es va instal·lar l’any 1929 amb motiu de l’Exposició Universal, a la cruïlla dels carrers Provença amb Balmes. Donat l’èxit que va tenir, aviat es va decidir instal·lar uns quants més, a la Plaça Catalunya, Passeig de Gràcia, Gran Via i plaça d’Espanya.
Al principi eren manuals i accionats per un guàrdia urbà, a partir de l’any 1933 ja van arribar els automàtics que s’accionaven quan els cotxes trepitjaven unes bandes que hi havia a terra. No van ser molt ben rebuts pels conductors, que acostumats a circular amb plena llibertat, ara veien que hi havien de complir unes normes de trànsit.
Fins aquells moments la regulació del tràfic la feia un guàrdia urbà que es col·locava a les cruïlles, pujat dalt un pedestal. Era una figura tan entranyable entre la població que fins i tot per Nadal els vianants li deixaven regals als seus peus.
Durant la guerra civil es va paralitzar la implantació de més semàfors a tota Barcelona, un cop acabada i ja en els anys 40 es van instal·lar molts més als carrers més transitats de la ciutat. Dos d’aquests primers semàfors encara es poden veure a les cruïlles del carrer Comte d’Urgell amb Londres i amb Buenos Aires, col·locats dalt d’un pedestal pintat de vermell i blanc, com el que tenien els guàrdies urbans.
Actualment les rotondes estan fent desaparèixer molts semàfors en poblacions petites, però a les grans ciutats encara és un sistema fonamental de regulació del tràfic.
