Avui fa 56 anys que Franco va obligar a abandonar el país a l’Abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré.


1

El 12 de març de 1965 s’enlairava de l’aeroport del Prat un avió on viatjava l’Abat Aureli Maria Escarré, camí de l’exili a Itàlia. Ningú sabia el motiu del viatge de l’Abat de Montserrat. El veritable motiu era que el règim franquista l’expulsava del país.

Aureli Maria Escarré, monge benedictí va néixer a una casa pairal de l’Arboç l’any 1908, amb quinze anys va ingressar al Monestir de Montserrat i amb vint-i-cinc anys va ser ordenat sacerdot. L’any 1939 va ser nomenat prior i l’any 1946 a la mort de l’Abat Marcet es va convertir en l’Abat del Monestir de Montserrat.

Per la seva posició en defensa del nacionalisme català va tenir seriosos problemes amb el règim franquista, ja quan va començar la Guerra Civil Espanyola va haver de marxar a Itàlia, però dos anys més tard va tornar a Montserrat participant molt activament en la vida política de la Catalunya de la postguerra. Va ser un dels grans impulsors de les obres d’ampliació de l’Abadia i el Santuari de la Moreneta.

En aquells temps de repressió contra Catalunya pel règim franquista, l’Abat Escarré va iniciar el costum de fer les homilies en català, però el detonant perquè fos expulsat del país va ser una entrevista que va concedir al diari francès Le Monde on criticava obertament la dictadura de Franco i es reafirmava en el seu compromís amb el nacionalisme català. Ja l’any 1960 s’havia negat a rebre al dictador durant la visita que va fer a Montserrat.

Les seves declaracions en defensa de la justícia social, la democràcia, la llibertat i la identitat catalana, van fer créixer un corrent d’opinió entres els catòlics catalans que, cansats de la dictadura de Franco, volien un futur millor pel seu país. Escarré s’estava convertint en un perill pel règim.

La reacció del règim no trigaria a arribar, el llavors ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga Iribarne, va clausurar Òmnium Cultural, un grup de falangistes van assaltar el Casal Montserrat de Barcelona i el ministre d’Afers Exteriors, Fernando de Castiella Maíz va pressionar al Vaticà perquè traslladessin a l’Abat Escarré fora de l’Estat espanyol.

Finalment el Vaticà decideix enviar a l’Abat Escarré al monestir de Viboldone, a prop de Milà i mesos més tard l’obliguen a renunciar al seu càrrec d’Abat, les publicacions de l’època diuen que va renunciar voluntàriament. Va viure a l’exili en el retir de monestir italià fins que poques setmanes abans de la seva mort li van permetre regressar al seu país per morir a Barcelona el 21 d’octubre del 1968, convertint-se en un símbol de les reivindicacions del nacionalisme català.


T'agrada? Compartiex-ho!

1

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
0
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
0
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
5
m'entristeix
M'interesa M'interesa
0
M'interesa
Em fascina Em fascina
0
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.