Història del fet casteller.
L’origen dels castellers el trobem en un vall típic de València, el “baile de valencianos“. Era un ball que acabava amb l’aixecament d’una persona. Va arribar a Catalunya en el segle XVIII i es va fer molt popular a Tarragona, al Penedès i al Garraf. Amb el pas del temps, el repte era que la figura humana que s’enlairava al final cada vegada fos més alta, això va portar a fer una petita competència entre els pobles, tots volien fer la figura més alta i això va fer néixer la figura dels castells, tal com la coneixem avui en dia.
A principis del segle XIX a Valls, es constitueixen dues colles, la dels Pagesos i la dels Menestrals, que actuaven per tot el Camp de Tarragona, participant en totes les festes majors de primavera i d’estiu.
Al final del segle XIX es va popularitzar per totes les terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona i van viure la seva primera època daurada, aconseguint aixecar castells de fins a nou pisos.
A principis del segle XX l’activitat castellera disminueix molt, les causes són diverses: es produeix una fort immigració del camp a la ciutat i de gent vinguda d’altres parts de la península, comença a fer-se popular el futbol i les sardanes s’imposen per tot el territori català. Tot això fa que els castells ja no siguin tan populars, a les festes majors es ballen més sardanes que castells es fan i quasi desapareixen del folklore català.
Des del seu naixement les colles de Valls tenien el monopoli dels castells, es desplaçaven per tot el territori fent actuacions.
A partir de 1926, apareixen noves colles a Tarragona i al Vendrell, fet que motiva una nova competència que farà ressorgir el fet casteller. Es fan castells de vuit pisos i comencen a fer servir l’uniforme com a senyal d’identitat de les colles.
Els fets de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) fa que tinguin una aturada de l’activitat castellera, no es deté del tot, però sí que va disminuir molt. Al llarg de la dictadura es considera, més que un símbol de catalanitat, és un simple espectacle del folklore català. El règim franquista obliga que totes les colles d’una mateixa localitat es fusionin en una sola.
Durant les dècades dels 50 i 60 el fet casteller va creixent i va sorgint una rivalitat entre les colles de Valls i la resta de colles. Un cop acabada la dictadura i amb l’arribada de la democràcia, comencen a experimentar molts canvis fins a arribar al que són ara.
L’any 1969 neixen els Castellers de Barcelona, la primera colla de fora de Tarragona i la primera colla que no cobrava.
Durant els anys de la transició, es recupera el moviment al carrer i sorgeix un esperit de recuperació de la cultura catalana, prohibida, amagada, adormida però no morta, a conseqüència de la repressió durant la dictadura.
Així van sorgint noves colles fora de la “zona castellera”. L’any 1979 neixen els Minyons de Terrassa, primera colla que deixa entrar les dones. És llavors quan passa a convertir-se en una activitat altruista i es converteix en símbol de catalanitat.
L’any 1981 els Xiquets de Valls descarreguen el primer castell de nou pisos, començant la segona època daurada dels castellers.
Durant els anys finals del segle XX, concretament a partir de la dècada dels 90 es multipliquen el nombre de colles, es comencen a retransmetre per televisió l’enlairada de castells, cada vegada es feien castells més alts, fent el primer castell de deu pisos a les portes de l’any 2000. El primer 3 de 10 amb folre i manilles carregat va arribar de la mà dels Castellers de Vilafranca el 15 de novembre de 1998 a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès.
L’any 2010 la UNESCO reconeix els castells com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat i a partir d’aquest moment s’internacionalitza el fet casteller, no només amb les actuacions de les colles catalanes per tot el món, sinó també amb la creació de colles castelleres a tot arreu i en llocs tan llunyans com la Xina.
Aquest cap de setmana se celebra a la Tarraco Arena Plaça la XXVIII edició del Concurs de Castells, el tradicional concurs on participen les millors colles castelleres del nostre país. Després de quatre anys d’absència a causa de la pandèmia de la Covid, la plaça de Tarragona es tornarà a omplir amb els colors que diferencien cada colla.
