L’hora de Sant Pol de Mar
Hi ha dues versions en relació a aquest costum. La primera és que el 15 de febrer de 1714, quan les tropes de Felip V van entrar a Sant Pol i van destruir el poble, uns 50 veïns es van resistir a la Torre de la Martina.
El poble va ser arrasat per les tropes monàrquiques, destruint el campanar amb el seu rellotge. El Borbó va prohibir la reconstrucció del poble. Un cop es van retirar les tropes, els santpolencs van tornar i quan van veure que les seves cases eren a terra, es van instal·lar a viure a la platja, amb tendes de campanya construïdes amb pals i mantes.
Com el campanar i el rellotge estaven destruïts, ja no podien ser avisats amb el repic de campanes de què els soldats del rei tornaven a la vila, havien de desmuntar ràpidament les tendes i refugiar-se a les barques de pesca. Diuen que aquí va néixer el costum de preguntar l’hora als santpolencs. Sàtira que recorda l’hora de la pèrdua de les llibertats de la terra catalana. I ara quan és pregunta, molta gent respon: “Quina hora és? L’hora que Catalunya recobri el perdut”
D’aquell moment també sorgeix la dita: “A Sant Pol la manta i la gent berganta“.
Una altra teoria és que en l’època dels rellotges de sol, a Sant Pol, es va restaurar un que havia quedat malmès per la pluja i les pedregades. Per evitar que tornés a passar no se’ls hi va ocorre una altra cosa que fer-li una petita teulada perquè quedés a cobert de les inclemències del temps. Però no van pensar que també li taparia el sol i així perdria tota la seva funció.
La gent dels pobles veïns, quan passaven per Sant Pol, els hi preguntaven, amb mofa i per fer emprenyar els santpolencs: “Sant Pol quina hora és?“
