L’Estany de Banyoles
L’Estany de Banyoles, situat al terme municipal de la població del seu nom, dins la comarca del Pla de l’Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb més de 2 quilòmetres de llargada i uns 700 d’amplada.
Fins al segle passat es creia que les aigües provenien de les que perdien els rius Ter i Fluvià, però uns estudis més recents han demostrat que l’Estany s’omple pels aqüífers provinents del nord i l’oest de l’Alta Garrotxa. Es va formar fa 250.000 milions d’anys, a l’era quaternària.
Hi ha moltes llegendes al voltant d’aquest paratge tan idíl·lic i tranquil que és l’Estany de Banyoles, destaquem dues d’aquestes llegendes.
La Llegenda d’en Morgat
Diu la llegenda que en el terreny on ara hi és l’estany hi vivia un pagès que es deia Morgat, un dia quan estava llaurant les seves terres, va sentir una veu que li deia:
Morgat, Morgat, agafa els bous i l’erada i torna a casa.
Va pensar que tot eren imaginacions seves i va continuar amb la feina, però una altra vegada va sentir:
Morgat, Morgat, agafa els bous i l’erada i torna a casa.
L’home una mica espantat ho va deixar tot i va marxar cap a casa, pensant que era la seva dona que el cridava perquè li passava quelcom. En arribar a casa, la dona li va dir que ella no l’havia cridat i que estava bé, llavors va decidir tornar a llaurar el camp, però en obrir la porta de casa, va veure que els seus conreus s’havien enfonsat sota una gran capa d’aigua, la que és avui forma l’Estany de Banyoles. La llegenda diu que va ser la verge que el va voler avisar perquè no li passes res.
La Llegenda del Drac de Banyoles
Un altre és la Llegenda del Drac de Banyoles, que ens explica que en les seves profunditats vivia un drac que cada nit sortia i agafava una persona o un animal dels pagesos i se’ls menjava. El poble de Banyoles vivia atemorit i no s’atrevia a sortir a les nits, fins que va arribar un monjo anomenat Mer, que en veure el problema, va anar a la recerca del drac, per arribar a un acord amb ell i que deixes de menjar-se la gent.
El monjo va convèncer al drac i tots dos junts van anar al poble, la gent quan el va veure, es va amagar, però el monjo els va cridar que sortissin. Ningú sortia, només un nen es va apropar al drac i el va tocar, llavors el poble en veure que no passava res, van decidir sortir.
Li van preguntar al monjo com l’havia convençut i els hi va respondre que l’havia convertit en vegetarià i que si el poble li donava fruites i verdures cada dia, no es menjaria els animals ni les persones. Diu la llegenda que tots els banyolins van acceptar i tots van ser feliços i van menjar anissos.
