Hi ha una dita catalana que diu: đ “L’home dels nassos pel carrer. Un any s’acaba i un altre ve”.

đ Lâengany mĂ©s tendre de la cultura catalana: La veritat sobre lâHome dels Nassos
Cada 31 de desembre, milers de nens i nenes a Catalunya surten al carrer amb la mirada atenta, buscant entre la multitud un personatge extraordinari. La llegenda diu que tĂ© “tants nassos com dies tĂ© lâany”. PerĂČ, on s’amaga realment aquest home i quĂš hi ha de cert darrere de la seva histĂČria?
Si avui passegeu per qualsevol ciutat o poble de la nostra geografia, Ă©s probable que sentiu algun avi o mare dient als mĂ©s petits: “Correu, que per allĂ passa l’Home dels Nassos!”. La canalla, amb la imaginaciĂł desbordant, visualitza un monstre amb la cara plena dâapĂšndixs nasals, un Ă©sser gairebĂ© mitolĂČgic que hauria de ser difĂcil de no veure.
ăïžâ El secret del darrer dia de lâany
La realitat, perĂČ, Ă©s molt mĂ©s senzilla i, a la vegada, mĂ©s enginyosa. Com que avui Ă©s 31 de desembre, a lâany nomĂ©s li queda un sol dia. Per tant, lâHome dels Nassos tĂ©, literalment, un sol nas. L’engany âo la “innocentada” que es prolonga des del dia 28â rau en el fet que el personatge Ă©s una persona completament normal que passa desapercebuda entre la gent.
Aquesta figura simbolitza el pas del temps. Antigament, es deia que l’Home dels Nassos vivia dins l’arbre de la vida i que, a mesura que passaven els dies, anava perdent els nassos fins a quedar-se amb un de sol el dia de Cap d’Any. Ăs la representaciĂł de lâany que s’exhaureix per donar pas a un de nou.
đ De la llegenda a la festa al carrer
Tot i que originĂ riament era un personatge invisible que nomĂ©s vivia en la imaginaciĂł i en la broma familiar, a mitjans del segle XX moltes ciutats van començar a “materialitzar-lo”.
Avui dia, el podem veure en forma de capgrĂČs o gegant. A Barcelona, per exemple, lâHome dels Nassos arriba puntualment per entregar les claus del nou any a les autoritats. Segons Joan Amades es podia trobar a les 12 del migdia al Pla de Palau, davant la Llotja. S’enfilava dalt d’un cadafal i portava uns quants llençols per mocar-se els 365 nassos que tenia repartits per tot el cos, ja que estĂ clar que a la cara no li cabien pas. A Tarragona, Ă©s tota una instituciĂł que recorre els carrers repartint caramels, i a moltes altres localitats, la seva apariciĂł Ă©s el tret de sortida per a la tradicional Cursa dels Nassos, la versiĂł catalana de la Sant Silvestre.

đâ Una tradiciĂł que ens connecta
En un mĂłn cada vegada mĂ©s digitalitzat, tradicions com la de l’Home dels Nassos mantenen viva la flama de la cultura popular. Ens recorden la importĂ ncia de l’enginy, de la rialla compartida i, sobretot, de la celebraciĂł del temps que vivim.
AixĂ que, si avui aneu pel carrer i veieu algĂș amb un nas prominent, o simplement algĂș que camina amb pressa cap al 2026, fixeu-vos-hi bĂ©: podria ser ell. I recordeu, demĂ ja serĂ tard per buscar-lo, perquĂš l’any nou començarĂ amb 365 nassos nous per perdre.








