El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han dut a terme una investigació sobre el cultiu d’hortalisses i l’aigua de rec que s’utilitza a l’àrea metropolitana de Barcelona, per saber quin impacte tenia la pol·lució de la ciutat en els cultius de les zones limítrofs.
Amb aquest estudi han pogut detectar que algunes de les hortalisses conreades a la zona del Baix Llobregat i el Garraf tenen una petita concentració de metalls, fàrmacs i altres productes químics, que en cap cas és perjudicial per a la salut.
Aquests contaminants s’han detectat principalment en els tomàquets que són els que presenten una major concentració, però també en menor quantitat s’ha trobat en els enciams, la coliflor i les faves.
L’estudi s’ha fet en diverses finques de les dues comarques, dues de les de l’àrea metropolitana de Barcelona, són regades amb aigua provinent del Llobregat i una del Garraf, rega amb l’aigua d’un pou procedent de brolladors naturals.
Encara que sembli mentida, no s’ha trobat diferència entre unes regades per l’aigua d’un riu contaminat o les regades per aigua natural procedent de brolladors. L’explicació pot estar en el fet que al Baix Llobregat existeixen els camps de conreu des de fa més d’un segle i els microorganismes que hi ha en el terreny ja estan adaptats a aquest tipus d’aigua i faciliten la degradació dels contaminants. En els llocs on l’agricultura s’ha implantat més recentment, el sol no està aclimatat i la flora bacteriana com que no està acostumada no actua de forma tan eficaç.
L’explicació que els tomàquets siguin els que presenten més alta concentració potser perquè és un cultiu d’estiu, temporada en què el rec és més freqüent i per tant rep més aigua que la resta d’hortalisses.
