El 8 d’abril se celebra el Dia Internacional del Poble Gitano per commemorar el Primer Congrés Romaní-Gitano que es va celebrar a Londres l’any 1971. En ell es va presentar la bandera i l’himne gitano. La bandera té dos colors, el verd que representa el camp i el blau que fa referència al cel, amb una roda de carro vermella al centre, tot dedicat al caràcter nòmada d’aquest poble. L’himne “Gelem, Gelem” recorda les víctimes del poble gitano que va provocar el nazisme.
El terme gitano es limita a Espanya, en altres països es denominen romaní, romanó, roma o zíngars. Es creu que gitano prové de la paraula egiptano, ja que al segle XV es creia que venien d’Egipte.
L’ètnia gitana és originària de l’Índia, eren pobles que habitaven el nord-est del país, més concretament de les regions de Panjab i Sinth. Quan al segle IX es va instal·lar l’Islam a l’Índia es van veure obligats a migrar cap a l’oest del país i quan més tard van arribar els mongols van provocar una nova migració.
Cada vegada es veien obligats a migrar més lluny del seu país d’origen fins que es van instal·lar a Pèrsia, l’actual Iran. L’ètnia gitana no estava formada per un sol poble, eren diferents pobles que com a conseqüència de la migració es van anar barrejant entre ells, provocant el mestissatge entre ells.
Van viure molts anys a Pèrsia, però amb l’afiançament de l’Islam, els atacs dels mongols i la precària situació en què vivien els van obligar a continuar el seu èxode fins a arribar a Europa. Es creu que el primer territori en el qual es van instal·lar va ser l’illa de Corfú a Grècia i d’allà van anar endinsant-se al continent europeu.
Com la majoria d’ells eren analfabets, la seva cultura i la seva història ha anat transmetent de forma oral, per això hi han passatges de la seva història verdaderament desconeguts.
Durant el segle XIV es té coneixement de l’assentament d’aquest poble en terra dels Balcans, on encara viuen els gitanos serbis, búlgars o romanesos.
La primera notícia que tenim de la presència del poble gitano a Catalunya, data del 1415 i es tracta d’una carta d’Alfons el Magnànim, duc de Girona a Tomàs de Saba que procedia de l’Índia, era una carta de recomanació per un nouvingut a Perpinyà.
En aquells tems el poble gitano s’estava expandint per Europa, van arribar a Roma, París, Nuremberg, etc. i naturalment a Catalunya.
En principi van ser ben rebuts, els seus caps es van convertir en senyors feudals assimilats als forans, però aquesta tranquil·litat va durar poc. La població autòctona desconfiava d’ells i dels seus costums, no paraven de moure’s però sobretot desconfiaven de les seves creences en la màgia i els seus rituals de prediccions.
Els Reis Catòlics els van obligar a instal·lar-se en un lloc determinat i que acabar així amb el seu caràcter nòmada, com passa actualment amb els migrants que arriben a Catalunya, els volien com mà d’obra barata pels senyors feudals. Ells es van negar a acatar aquestes ordres i es van convertir en un poble itinerant que vivia de la venda ambulant i dels treballs artesanals. Molts països d’Europa els van expulsar del seu territori.
Al segle XVI amb la instauració de la “encomienda” (institució socioeconòmica que obligava a les persones a treballar per un altre a canvi d’una prestació rebuda) eren obligats a treballar pels senyors feudals a canvi de “civilitzar-los”.
Amb la victòria de Felip V a la guerra de successió de la corona espanyola es van veure obligats a sedentaritzar-se i els van obligar a residir obligatòriament en unes determinades poblacions.
Els governants creien que els seus costums nòmades, sense un treball fixo els portaria a la delinqüència, per evitar-ho els borbons van dictar una llei de Mandrosos i Pòtols, per la que eren empresonats i obligats a fer treballs forçosos. Aquí va començar l’estigmatització del poble gitano i que desgraciadament encara continua avui en dia.
L’any 1749 va haver una gran batuda coneguda com la “Prisión General de Gitanos”, la finalitat era l’extinció del poble gitano. Als homes els condemnaven a treballs forçats, les dones i nens a treballs en les fàbriques i els seus béns confiscats. El que realment es pretenia era la separació perquè no tinguessin més fills i així acabar amb l’ètnia gitana. L’any 1765 es va decretar un indult dels empresonats, però molts ja havien mort en els treballs forçats i les famílies desestructurades.
La llengua dels gitanos també va ser perseguida, quan van arribar parlaven romaní i més tard per la influència del romànic, va sorgir el caló, però a causa de les persecucions a poc a poc es va anar perdent, quedant reduïda al cercle familiar i en públic van adoptar el català agitanat.
Ja en el segle XX, durant la segona guerra mundial i amb el naixement del nazisme, es va intentar l’extermini total del poble gitano, els nazis van intentar un genocidi en tota regla, encara que mai s’ha reconegut com es va fer amb l’holocaust jueu.
Els gitanos van quedar relegats a fer feines marginals, viure en assentaments sense unes condicions dignes de vida, ser considerats com veritables delinqüents, en definitiva estigmatitzats per tota la societat.
Encara que actualment la majoria de població gitana està totalment integrada en la nostra societat, encara queden col·lectius que continuen mantenint els seus antics costums i viuen segregats de la resta de la població. Segons algunes organitzacions pròpies dels gitanos, encara avui en dia tan sols 3 de cada 10 gitanos acaben l’ESO, el que no deixa de ser preocupant perquè pot ser una porta oberta a la delinqüència, una de cada quatre preses espanyoles és gitana.
Molts ajuntaments avui posaran la bandera gitana en els seus balcons i faran actes per celebrar aquest dia. Esperem que algun dia es faci realitat la plena integració de tots els pobles, respectant la cultura, costums i tradicions de cadascun d’ells, Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un poble solidari i acollidor.
Per celebrar aquest dia us deixem amb “Gelem, Gelem” l’himne del Poble Gitano.
