🥓 Catalunya terra d’embotits
I entre els més populars trobem el fuet, la llonganissa, la secallona, la somalla i l’espetec. Tot i que comparteixen ingredients bàsics —carn magra de porc, sal i pebre—, les diferències entre ells són subtils però significatives. Diuen que la fermentació dels embotits va resultar de forma espontània fa ja 5000 anys, però els que realment van fer un veritable art de l’elaboració del fuet van ser els ibers, aquest poble feia unes llonganisses que eren molt apreciades pels romans i els grecs.
El terme llonganissa prové d’un poble del sud d’Itàlia, Lucània, on feien un embotit anomenat “lucanica“, d’aquí va derivar en lucanicia, més tard en longanicia per la seva forma allargada i d’aquí nosaltres que l’anomenem llonganissa.
🧠 Què marca la diferència?
Fuet, llonganissa, secallona, espetec, somall, somalla, tastet sec, petador, cigala de gos, salsitxeta, llamineta, canyetes…, tots aquests noms i més rep un producte tan típic del nostre país, però una cosa tenen tots en comú, la matèria primera. El denominador comú és que tots són embotits elaborats farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
La clau està en el gruix de la tripa i el temps de curació. Com més fina la tripa, més ràpid s’asseca l’embotit i més suau és el sabor. La llonganissa, amb tripa gruixuda, fermenta més i adquireix un gust més intens. El fuet i la secallona, amb tripes més fines, tenen sabors més lleugers.
Un cop elaborat el producte, el temps d’assecament és d’entre tres i quatre setmanes, encara que dependrà del gruix del producte, la llonganissa és la que necessita més temps en ser més ampla i la secallona menys per ser més prima i en funció d’aquest gruix, també canvia la seva denominació.
🥖 I la pell? S’ha de menjar?
Un altre dels dubtes essencials al voltant del fuet, llonganissa…, és si els hem de pelar o no. Al llarg de la història sempre s’han fet de forma artesanal, a pagès, per tant el budell emprat per farcir-los era d’origen natural i a Catalunya encara es fa així en la majoria dels productes. En canvi, la majoria dels embotits fets industrialment acostumen a portar pells d’un plàstic comestible.
La pell d’aquests embotits és tripa natural de porc, que es fa servir per embotir la carn. En general:
- Fuet, secallona, somalla i espetec: La pell es pot menjar, tot i que algunes persones prefereixen treure-la per evitar la flora blanca (molt habitual en el fuet).
- Llonganissa: També es pot menjar amb pell, però com que és més gruixuda, hi ha qui la troba massa dura o forta de gust.
👉 En cap cas és perjudicial menjar la pell, sempre que l’embotit estigui ben curat i conservat.
Així que aquí la cosa està clara si és natural, ens podem menjar la pell i si és de plàstic no, però encara que sigui natural, tot va a gustos i els experts aconsellen uns una cosa i altres una altra, que si amb pell té un boquet especial, que sense pell s’aprecia més l’autèntic…
🔪 Com s’ha de tallar?
Sobre com l’hem de tallar, també hi ha diferents opinions, normalment la llonganissa es talla al biaix i prima, el fuet s’acostuma a tallar recte i més gruixut i la secallona a tiretes més llargues, encara que el veritable plaer dels nostres avis era agafar un tros de pa, un tros de fuet i menjar-ho a mossegades.
🍷 Com gaudir-los?
- Fuet: Ideal per picar, amb pa amb tomàquet.
- Secallona i somalla: Perfectes per a qui prefereix sabors més secs i nets.
- Llonganissa: Marida bé amb vi negre i formatges curats.
- Espetec: Versàtil, sovint utilitzat com a snack.
Una bona llesca de pa amb tomàquet amb fuet, llonganissa, secallona…, el que vulgueu, no té preu, però hi ha indrets on els mengen amb coca dolça, com a la Garrotxa, i a Girona també és molt típic un fuet dolç al qual l’afegeixen sucre i la ratlladura d’una llimona.
També darrerament, s’han fet molt populars els fuets amb cobertures diferents, com de pebre blanc o negra, de fines herbes, de pebre vermell o fins i tot amb cobertura de ceba. Tots són gustos, però mai deixarem de menjar, l’autèntic fuet de Catalunya.
El fuet de Vic té tanta fama a Catalunya, perquè a la capital d’Osona, al segle XIX es va fer la primera fàbrica de fuet, aviat va ser tan coneguda arreu de Catalunya que fins i tot va participar en exposicions internacionals.
Els embotits catalans són una mostra deliciosa de com petits detalls —com el gruix de la tripa o el temps de curació— poden transformar el mateix producte en sabors molt diferents. Tant si ets de pell com si no, el més important és gaudir-los com més t’agradin.
