La Borda, més enllà de ser l’edifici de fusta més alt del país amb sis plantes i 25 metres d’alçada, està envoltat d’un nou model en la construcció i una nova forma de convivència en comunitat.
Està situat en l’antiga fàbrica tèxtil de Can Batlló al barri de la Bordeta, al carrer Constitució, 85-89 en un terreny cedit per l’Ajuntament de Barcelona per un període de 75 anys.
L’edifici s’ha construït amb el menor impacte ambiental, aconseguint uns habitatges confortables amb el mínim consum per reduir el cost d’accés a l’habitatge, eliminar la pobresa energètica entre les famílies aprofitant els recursos existents. Construït totalment de fusta, els nivells d’aïllament són més alts que els estàndards o els mínims establerts per la normativa vigent.
La majoria de pisos no necessiten ni calefacció ni aire condicionat i les aigües residuals dels rentaplats o la dutxa, s’aprofiten per als inodors o la neteja de l’edifici.
Una nova forma de convivència, la cooperativa és la que presenta aquest edifici. Els mateixos usuaris dels habitatges han estat els promotors de la construcció i ara són els encarregats de la gestió de la cooperativa. En total 28 famílies són socis de la Cooperativa La Borda.
Aquestes famílies paguen una entrada de 18.500 € que recuperen si marxen i una quota mensual d’entre 400 i 600 €, depenent dels metres dels habitatges. Els pisos tenen entre 40, 50 i 76 m².
Per tal d’abaratir costos, en els pisos no hi ha rentadora, l’edifici està equipat amb quatre rentadores industrials que els veïns poden reservar a través d’una aplicació de mòbil.
Si ve un convidat i es vol quedar a dormir, també disposen d’una habitació per a convidats, que la pot utilitzar qualsevol veí, prèvia reserva en un calendari compartit.
Té una sala polivalent que els nens i nenes han convertit en sala de joc. Naturalment la neteja es fa entre tots.
Disposen d’un economat on els productes a més de ser més econòmics, són de proximitat i ecològics i amb un caràcter solidari, hi ha un pot comú per si algun veí té dificultats per omplir la cistella de la compra a final de mes.
Un nou concepte d’habitatge, abandonem el concepte de propietat i acollim el de compartir, tan usual en els països del nord d’Europa, però desconegut en el nostre país. Una forma de què els joves puguin accedir a l’habitatge. Caldrà que passin uns quants anys per veure si s’implanta d’una manera més generalitzada, ja que amb les mentalitats que tenim actualment és complicat, tan sols hem d’estar presents en una reunió de comunitat on sempre hi ha divergències.