A l’antiga Roma els amfiteatres eren els recintes on es feien les lluites de gladiadors, entre ells o amb animals, uns dels espectacles que avui ens esgarrifa, però molt populars en la vida de l’Imperi Romà.
La Imperial Tàrraco, ciutat important d’aquest imperi, havia de tenir un amfiteatre i a finals del segle I dC es va començar a construir fora de les muralles, molt proper a la Via Augusta, al costat del mar en l’actual platja del Miracle, on es descarregaven els animals que arribaven per lluitar.
Va ser una de les poques ciutats de la Hispània romana que tenia amfiteatre, circ i teatre, tres instal·lacions per gaudir dels espectacles que tant els agradaven als romans. A part de les lluites de gladiadors i animals, l’amfiteatre també era lloc on s’executaven els condemnats a mort.
De planta el·líptica, té tres zones ben diferenciades, l’arena on es desenvolupava l’espectacle, el fossat que serviria per tancar a les bèsties i les graderies pel públic al voltant, separades de l’arena per un pòdium, amb una capacitat per a 14.000 persones. En una mena de petita capella es va trobar una pintura de Nemesi, la deessa dels gladiadors.
L’any 221 dC es va fer una reforma important i pocs anys més tard es va viure un dels fets més tristos, l’execució l’any 259 del bisbe cristià Fructuós i dos dels seus diaques, Auguri i Eulogi, tots tres condemnats a morir a la foguera, el 21 de gener els van cremar vius a l’arena de l’amfiteatre. Tres segles després van construir una basílica dedicada als tres màrtirs.
L’any 2000 la Unesco el va declarar Patrimoni Mundial de la Humanitat, integrat dins el Conjunt Arqueològic de Tàrraco.
L’amfiteatre de Tarragona junt amb altres ruïnes de l’Imperi Romà, d’un incalculable valor, és l’atractiu turístic més important que té la ciutat de Tarragona i ens recorden la importància que va tenir la Imperial Tàrraco en l’època romana.
