Avui fa 90 anys de la mort del 122è President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà. Nascut a Vilanova i la Geltrú l’any 1859 on estudia fins que ingressa a l’acadèmia d’enginyers militars de Guadalajara per cursar estudis d’enginyeria civil.
A poc a poc va anar ascendint de grau militar fins que arriba a tinent coronel i és destinat a Lleida, on ocupa la comandància d’enginyers militars, ocupant-se de la fortificació per a la defensa del ferrocarril Lleida – la Pobla de Segur, de les carreteres de Sort a Esterri d’Àneu, la de la Seu d’Urgell a Andorra i el pavelló d’oficials de la caserna de la Seu d’Urgell.
L’any 1906 fa el pas a la política presentant-se per la candidatura de Solidaritat Catalana a les Borges Blanques. Per tal d’allunyar-lo de la política, li proposen l’ascens a coronel i el trasllat a Santoña, Macià no accepta ni l’ascens ni el trasllat i abandona la carrera militar.
També es presenta per la circumscripció de Barcelona, però renuncia l’acte de diputat per Barcelona i es queda amb la de les Borges Blanques que va renovant en les següents eleccions fins a l’any 1923.
Durant tots aquests anys va incubant l’independentisme català, fins que l’any 1922 funda l’Estat Català, però la idea de Macià era crear un front únic catalanista i el 1923 projecta una Federació d’Esquerres de Catalunya que no prospera i dóna el seu suport a la candidatura d’Acció Catalana en les eleccions d’abril del 1923.
Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilia a França, des d’on continua amb el seu afany d’alliberar Catalunya, comença a recaptar diners per una possible insurrecció, per sufragar les despeses d’una acció armada contra Primo de Rivera. La seva idea era entrar a Catalunya per Olot i arribar a Barcelona per a proclamar la República Catalana.
Des de la seva residència a prop de París i després des de Prats de Molló comença a preparar una incursió armada a Catalunya, però és detingut i traslladat a una presó de Perpinyà i més tard a París. És condemnat a dos mesos de presó i 100 francs de multa, però com ja els havia complert durant la presó preventiva, va quedar en llibertat però obligat a marxar a Bèlgica. Després d’uns mesos de viure a Brussel·les, marxa cap a l’Uruguai.
Des d’allà continua treballant per aconseguir, algun dia, l’alliberament de Catalunya, s’instal·la a L’Havana (Cuba), funda el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya i a la tardor de 1928 aprova la que podria ser la futura Constitució d’una República Catalana.
El gener de 1930 cau la Dictadura de Primo de Rivera, sis mesos més tard Francesc Macià torna a Catalunya i el 22 de febrer de 1931 és elegit diputat a les Corts espanyoles.
Aquell 1931 l’Estat Català de Francesc Macià, juntament amb el Partit Republicà Català de Lluís Companys i el grup L’Opinió de Joan Lluhí, en la Conferència d’Esquerres Catalanes celebrada entre el 17 i el 20 de març en el barri de Sants, funden Esquerra Republicana de Catalunya.
El 14 d’abril de 1931, després de la victòria d’ERC en les eleccions municipals, Francesc Macià, des del balcó del Palau de la Generalitat, proclama la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques.
El 14 de desembre de 1932 es va convertir en el 122è President de la Generalitat, càrrec que va ostentar fins a la seva mort a conseqüència d’una apendicitis el 25 de desembre de 1933. Va ser substituït per Lluís Companys.
Cada any, el dia de Nadal, diferents partits i entitats retre’n homenatge a qui va ser el 122è President de la Generalitat de Catalunya.
#taldiacomavui, el 1933, morí a Barcelona Francesc Macià. Fou militar, polític independentista català i 122è President d la Generalitat d Catalunya, conegut popularment com l'Avi. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana pic.twitter.com/NAKfEubPDz
— Antoni Gelonch (@Antoni_Gelonch) December 25, 2023
