L’Illa de Buda situada al Delta de l’Ebre pertanyent al municipi de Sant Jaume d’Enveja, és la més gran de Catalunya, amb una extensió d’unes 1000 hectàrees i uns 5 quilòmetres de longitud, però que cada dia va minvant.
Segons explica el propietari de la meitat de l’illa Guillermo Borés al diari Ara, en els darrers anys la terra de l’illa ha retrocedit una mitjana de 15 metres l’any i si això l’afegim una llevantada com la que vam tenir aquest passat més d’octubre el problema s’agreuja. S’estima que aquest any ha retrocedit fins a 60 metres.
En paraules de Guillermo Borés “El mar ens ha declarat la guerra i a l’illa de Buda ja ha començat la primera batalla”.
Fa tres-cents anys l’Illa de Buda no existia, es va anar formant a partir del segle XVIII a base dels sediments que arrossegava el riu fins a la desembocadura. Amb la construcció dels grans pantans durant la dictadura franquista i amb l’aprofitament de l’aigua per a la producció d’energia elèctrica, cada cop arriben menys sediments al Delta, el que fa difícil la seva compactació, això sumat a l’embat del mar, ha fet que en aquests darrers anys 500 km de terra que hi havia al Delta de l’Ebre, ara estiguin submergits sota l’aigua.
Segons un document de l’ajuntament de Tortosa de l’any 1739 l’Illa de Buda tenia 7 hectàrees, durant el segle següent va arribar a un total de 1407 per la gran sedimentació produïda en aquells cent anys, actualment la superfície s’ha reduït a 1.092 hectàrees.
Si parlem amb propietat, l’Illa de Buda ha deixat de ser una illa, actualment està unida a la terra del Delta per dues barres de sorra compactades creades pel contraatac del mar, encara que a tots els efectes se la continua considerant com una illa.
A principis del segle XX l’illa acollia a 200 colons que cultivaven arròs. Quan l’any 1924 la família de l’actual propietari de la meitat de l’illa, Guillermo Borés va comprar l’illa, aquesta tenia 1.450 hectàrees, set cases habitades i un far metàl·lic de més de 50 metres que era el més alt del món construït amb metall. Actualment no hi viu ningú i el far està submergit sota l’aigua.
El Delta de l’Ebre corre un greu perill i amb ell la possible desaparició de l’Illa de Buda, a conseqüència de tres factors, un d’ells que no arriben sediments com abans, ara es queden atrapats en els embassaments, el creixement del nivell del mar a conseqüència del canvi climàtic i l’augment de la freqüència de temporals virulents, darrerament quasi cada any tenim un, el que fa que ta terra no tingui temps de regenerar-se, tendint a quedar submergida.
Si no prenem mesures per evitar l’escalfament global del planeta, el Delta de l’Ebre serà una de les zones de la península en més perill dels pròxims anys. Segons un estudi publicat a la revista Nature Communications, cap a l’any 2050 aquesta zona del Delta quedarà inundada per la pujada del nivell del mar, desapareixent milers d’espècies que habiten actualment la zona. Esperem que les autoritats pertinents prenguin les mesures necessàries i que la població es conscienciï del greu problema que té no tan sols l’Illa de Buda, sinó tot el planeta.
