đŸ›ïžâ€‹ Avui fa 33 anys que el Parlament va aprovar els Segadors com a đŸŽ—ïžâ€‹ Himne Nacional de Catalunya. ​📜​ La seva histĂČria i les diferents versions.

Era un 17 de febrer de l’any 1993, quan el Parlament de Catalunya aprovava per unanimitat de tots els grups de la cambra, una ResoluciĂł per la qual els Segadors era declarat Himne Nacional de Catalunya i vuit dies mĂ©s tard va ser publicada la llei 1/1993 en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

Els Segadors era una cançó popular catalana del segle XVII, que va sorgir al voltant de 1640 en el context de la Revolta dels Segadors, quĂš es va iniciar com a resposta als abusos del Compte Duc d’Olivares, primer ministre de Felip IV, contra el poble catalĂ . Aquesta cançó del romancer catalĂ , animava als catalans a fer front a les tropes del monarca i no defallir davant les injustĂ­cies.

La cançó es refereix a la Guerra dels Segadors, els abusos del Compte Duc d’Olivares i l’entrada dels camperols i segadors a la ciutat de Barcelona durant el Corpus de Sang del 7 de juny de 1640.

La Revolta dels Segadors – 1640

Amb el pas del temps va anar adquirint carĂ cter d’himne, perĂČ va ser amb la Renaixença i el moviment de sentiment catalanista sorgit en el segle XIX quan va anar adquirint el veritable carĂ cter d’Himne Nacional de Catalunya.

No va ser fins al 1882 quan algĂș va recollir la lletra d’aquella cançó popular, va ser MilĂ  i Fontanals en el seu “Romancerillo CatalĂĄn“. Deu anys mĂ©s tard va ser Francesc AliĂł el que la va incloure en el seu recull de “Cançons Populars Catalanes”.

A les acaballes del segle XIX, l’any 1899 la revista “La NaciĂł Catalana” a proposta de la UniĂł Catalanista, convoca un concurs per tal de fer una lletra mĂ©s curta i mĂ©s reivindicativa per l’Himne de Catalunya i Emili Guanyavents guanya el concurs, amb la lletra actual.

Manuel MilĂ  i Fontanals – (1818-1884)

VersiĂł antiga recollida per MilĂ  i Fontanals en el seu “Romancerillo CatalĂĄn” – 1882

Ai, ditxosa Catalunya / qui t’ha vist rica i plena.
Ara el rei nostre senyor / declarada ens té la guerra.
Lo gran comte d’Olivar / sempre li burxa l’aurella:
“Ara Ă©s hora, nostre rei / ara Ă©s hora que fem guerra”.

Contra de los catalans / ja ho veieu quina n’han feta:
seguiren viles i llocs / fins al lloc de Riudarenes,
n’han cremada una esglĂ©sia / que Santa Coloma es deia,
cremen albes i casulles / los calzes i les patenes.

I el SantĂ­ssim Sagrament / alabat sigui per sempre.
Mataren un sacerdot / mentres que la missa deia.
Mataren un cavaller / a la porta de la iglésia,
Don LluĂ­s de FurriĂ  / i els Ă ngels i fan gran festa.

El pa que no era blanc / deien que era massa negre,
lo davan an als cavalls / sols per assolar la terra.
Lo vi que no era bo / engegaven les aixetes,
lo tiraven pels carrers / sols per a assolar la terra.

A presĂšncia dels seus pares / deshoraven les donzelles.
En daven part al virrei / del mal que aquells soldats feien:
“LlicĂšncia els he donat io / molta mĂ©s se’n poden prendre”.
A vista de tot aixĂČ / s’és esvalotat la terra.

Entraren a Barcelona / mil persones forasteres,
entren com a segadors / com eren a temps de sega.
De tres guàrdies que n’hi ha / ja n’han morta la primera.
En mataren el virrei / a l’entrant de la galera.
Mataren als diputats / i als jutges de l’Audiùncia.
Anaren a la presĂł / donen llibertat als presos.

Lo bisbe els va beneir / amb la mĂ  dreta i esquerra:
“On Ă©s vostre capellĂ ? / A on Ă©s la vostra bandera?”
Varen treure el bon JesĂșs / tot cobert amb un vel negre:
“AquĂ­ Ă©s nostre capitĂ  / aquĂ­ Ă©s nostra bandera.
A les armes catalans / que us han declarat la guerra”.

VersiĂł antiga publicada per Francesc AliĂł en el seu recull de Cançons Populars Catalanes – 1892

Catalunya, comtat gran
qui t’ha vist tan rica i plena
Ara el Rei Nostre Senyor
declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç!
bon cop de falç
defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Lo gran comte d’Olivars,
sempre li burxa l’orella;
-Ara es hora nostre rei,
ara es hora que tem guerra.-

Contra tots els catalans
ja veieu quina n’han feta
seguiren viles i llocs
fins al lloc del Riu d’Arenes;

N’han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i corporales i patenes,
i el SantĂ­ssim Sagrament,
alabat sia per sempre.

Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l’esglĂšsia,
en LluĂ­s de FurriĂ ,
i els Ă ngels li fan gran festa.

Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre;
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.

Del vi que no era bo,
n’engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.

A presĂšncia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien:

LlicĂšncia els he donat jo,
molta mĂ©s se’n poden prendre.
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume
n’hi toren les dependĂšncies.

A vista de tot aixĂł
s’Ă©s avalotat la terra;
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes.

Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.

De tres guĂ rdies que n’hi ha,
ja n’han mort a la primera;
ne mataren al Virrei,
a l’entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l’AudiĂšncia.

Aneu alerta,catalans;
catalans,aneu alerta;
mireu que aixĂ­s ho faran,
quan seran vostres terres.

Anaren a la presĂł
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
amb la mĂ  dreta i l’esquerra;

-On és vostre capità?
-On és vostra bandera?
Varen treure el bon JesĂșs
tot cobert amb un vel negre.

-AquĂ­ es nostre capitĂ ,
aquesta és nostra bandera.
A les armes,catalans,
que ens han declarat la guerra!

VersiĂł actual d’Emili Guanyavents – 1899

Catalunya triomfant,
tornarĂ  a ser rica i plena.
Endarrere aquesta gent
tan ufana i tan superba.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Ara és hora, segadors.
Ara Ă©s hora d’estar alerta.
Per quan vingui un altre juny
esmolem ben bé les eines.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

Que tremoli l’enemic
en veient la nostra ensenya.
Com fem caure espigues d’or,
quan convé seguem cadenes.

Bon cop de falç!
Bon cop de falç, Defensors de la terra!
Bon cop de falç!

També us pot interessar:

A Sound of Thunder – Els Segadors National Anthem of Catalonia

Tags: ELS SEGADORS

NotĂ­cies semblants: