
Avui fa 52 anys que Salvador Puig Antich, de 26 anys, va ser assassinat pel règim franquista. Era el 2 de març de 1974 a les 9.20 hores del matĂ quan en Salvador va ser executat, mitjançant el “garrote vil” a la presĂł Model de Barcelona.
Salvador Puig Antich, nascut a Barcelona el 30 de maig de 1948 va ser un dels Ăşltims executats pel règim franquista, l’Ăşltim mort pel “garrote vil”, abans que la pena de mort fos abolida. L’any segĂźent, el 27 de setembre, van ser afusellats Jose Humberto Baena, JosĂŠ Luis SĂĄnchez Bravo i RamĂłn GarcĂa Sanz del “Frente Revolucionario Antifascista y Patriota” (FRAP) i els dos membres d’ETA, Juan Paredes Manot (Txiki) i Ăngel Otaegui.
Salvador era fill d’un militant d’AcciĂł Catalana durant la RepĂşblica, exiliat a França i un dels refugiats del camp d’Argelers de la Marenda. Quan va retornar a Catalunya va ser condemnat a mort, però va ser indultat. Salvador va crĂŠixer en l’entorn d’una famĂlia catòlica acompanyat dels seus cinc germans.
Va estudiar a la Salle Bonanova, però quan va ser expulsat per mala conducta, el van internar en els Salesians de MatarĂł. Amb 16 anys va començar a treballar però va continuar estudiant el Batxillerat i el PREU a l’Institut Maragall de Barcelona, on va conèixer als seus futurs companys del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), els que el van introduir en el mĂłn de la polĂtica.
Anarquista i militant del Moviment Ibèric d’Alliberament (MIL), va ser acusat per la mort en un tiroteig del subinspector de la Policia Nacional, Francisco Anguas BarragĂĄn, el 25 de setembre de 1973 a Barcelona.

La policia anava al darrere de Xavier Garriga, un company de Salvador, tambĂŠ militant del MIL, per un atracament a una sucursal bancĂ ria al passeig de Fabra i Puig de Barcelona on va resultar ferit un empleat del banc.
Van preparar una emboscada, policies sense uniforme estaven a un bar del carrer Girona amb Consell de Cent esperant que arribĂŠs Xavier Garriga que va entrar acompanyat de tres persones mĂŠs, una d’elles en Salvador, que tambĂŠ havia participat en l’atracament del banc.
Quan intenten detenir-los es produeix una lluita i la policia els acorrala a una botiga propera, però el propietari que es pensa que Ês una baralla entre civils, tanca la porta i no els deixa entrar. La policia acaba reduint-los en una porteria propera on es produeix un tiroteig en el qual el policia resulta mort i Salvador Puig Antich, ferit.
Detenen a Salvador i el condueixen a l’hospital. Quan li donen l’alta hospitalĂ ria ingressa directament a la Model de Barcelona, a la cel¡la 443 de la quinta galeria. Jutjat per un tribunal militar, va ser condemnat a mort i executat sis mesos desprĂŠs. Molts sectors de la societat, l’esglĂŠsia i organitzacions internacionals van demanar l’indult, però no va tenir la mateixa sort que el seu pare, en el seu cas l’indult mai va arribar.

Tres mesos desprĂŠs de ser detingut Salvador Puig Antic, es va produir l’atemptat per part d’ETA, en el que va morir el Cap del govern espanyol, Carrero Blanco. Potser aquest fet va ser el responsable de què a Salvador se’l jutgĂŠs per un tribunal militar i que el règim franquista recuperĂŠs el cruent sistema del “garrote vil” que no havia estat utilitzat des de l’any 1959.
Amb motiu de la celebraciĂł del 50 aniversari de l’execuciĂł, l’any passat la ComissiĂł Salvador Puig Antich va fer una sèrie d’actes, com serrades, exposicions, debats, un concert i es va inaugurar un mural per a mantenir viu el seu llegat, a la confluència dels carrers Farigola i Cambrils del barri de Vallcarca de la Vila de GrĂ cia, obra del muralista barcelonĂ Roc Blackblock.
anarquista i anticapitalista d'homenatge a Puig Antich, als MIL i a la seva lluita. El mural s'ha dut a terme a Vallkarka, perquè mÊs enllà dels episodis que hi ha dels MIL a la zona a la zona, Ês un barri en peu de luita contra la lògica neoliberal de la marca Barcelona. pic.twitter.com/qRhRISxxD3
— roc blackblock (@rocblackblock) March 1, 2024
ÂŤDigue'ls que continuĂŻn lluitantÂť
50 anys de lâassassinat de Salvador Puig Antich. Nou mural de @rocblackblock per mantenir viu el seu llegat.
No oblidem. pic.twitter.com/b8wl0WfTQg
— Xavi SarriĂ đľđ¸ (@xavisarria) March 1, 2024
Joan Isaac li va dedicar una cançó, inspirada en la seva execuciĂł i amb el nom de la seva parella sentimental. Amb el pas del temps ja forma part de la memòria col¡lectiva de Catalunya i s’ha convertit en tot un himne contra la pena de mort. Escoltem “A Margalida”.
LLETRA DE “A MARGALIDA”Â
Vas marxar no sĂŠ on.
Ni els cims ni les aus
no et saben les passes.
Vas volar sens dir res
deixant-nos nomĂŠs
el cant del teu riure.
No sĂŠ on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.
I potser no sabrĂ s
que el seu cos sovint
ens creix a les venes
en llegir el seu gest
escrit per parets
que ploren la història.
No sĂŠ on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor.
I que amb aquesta cançó
reneixi el seu crit
per camps, mars i boscos,
i que sigui el seu nom
com l’ombra fidel
que ĂŠs nostra tothora.
No sĂŠ on ets, Margalida,
però el cant, si t’arriba,
pren-lo com un bes.
Crida el nom
del teu amant,
bandera negra al cor…








