Sandro Rosell un innocent, que va passar 645 dies i 645 nits de presó preventiva sense fiança, passa al contraatac i segons informa avui mateix el diari El Mundo, ha decidit querellar-se contra la Jutja Carmen Lamela que va decretar la presó preventiva i està preparant una demanda contra l’Estat en la que demana una indemnització de deu milions d’euros.
L’expresident del Barça acusa la magistrada que va instruir el cas de prevaricació i ocultació de proves que li eren favorables i prepara la demanda contra l’Estat després que l’Audiència Nacional l’absolgués de l’acusació de blanqueig de capitals i organització criminal, pel presumpte rentat de comissions il·legals per valor de 14,9 milions d’euros, en perjudici de la Federació Brasilera de Futbol.
Després de passar 645 dies i 645 nits en presó preventiva, Sandro Rosell va ser absolt en sentència del passat 24 d’abril, en la que l’Audiència Nacional considera que després de valorar les proves practicades en el judici, no s’han pogut acreditar les acusacions i per tant, davant els dubtes, ha de prevaldre el principi d’“in dubio pro reo”, que dictamina que en cas de dubta s’ha de fallar a favor de l’acusat.
Durant aquests quasi dos anys de presó preventiva, Sandro Rosell ha tingut temps de plasmar les seves experiències en el llibre que veurà la llum el pròxim 23 de març, amb el títol “Una forta abraçada: Sis-cents quaranta-cinc dies i nits”.
Ja el podeu reservar en aquest enllaç Una forta abraçada i el mateix dia que surt al mercat, el 23 de març el rebreu a casa.
En “Una forta abraçada”, Sandro Rosell ens explica totes les experiències que ha viscut al llarg d’aquests dos anys. Segons va avançar el diari El Mundo, explica com va ser el dia de la detenció i registre del seu domicili, van trobar un sobre amb diners entre la roba de la seva dona, diners que no eren d’ells, algú els va posar allà intencionadament, 50 bitllets de 50 € amb numeració correlativa, en total 5.000 €.
Quan Sandro s’enfronta amb els policies dient que aquells diners no són d’ells i demana al seu advocat que gravi el registre, sobretot que es vegi la numeració dels bitllets, ja que així seria fàcil durant la defensa en el judici presentar proves de quin banc havien sortit i qui havia fet el reintegrament, la secretaria judicial elimina les anotacions dels diners trobats, argumentant que és normal i legal que algú tingui 5.000 € a casa.
Que mentre era conduït a presó en companyia de dos presumptes jihadistes, el furgó anava donant tombs contra la tanca de l’autovia, li van dir que el conductor havia sofert un atac d’epilèpsia.
Quan va arribar a Soto del Real, li van donar uns preservatius i vaselina i quan va preguntar per què, li van respondre: “No te preocupes, con el tiempo lo sabrás“, també li van donar uns mitjons amb la marca Espanya i la bandera.
Durant l’estança a Soto del Real els interns, molts d’ells marroquins, li deien “Presi“. Allà va conèixer al capellà Paulino Alonso, un gran suport per a ell durant l’estança a presó. El pare Paulino tenia el costum de començar les misses parlant del Barça, diu que així pica als del Madrid i aconsegueix que els interns oblidin els seus problemes durant una estona.
Sandro Rosell, per agrair-li al pare Paulino el seu suport, donarà tots els beneficis del seu llibre a la seva Fundació, amb la condició que els destini a pagar la defensa dels presos preventius innocents.
