Les Montses han publicat una versió especial de la seva cançó “Navegants”, una cançó que forma part de l’àlbum “Papallones al cap”, publicat l’any passat. Una cançó que està inspirada en el neguit que ha de passar la gent que marxa de les seves cases, endinsant-se al mar per arribar a un món millor, tot un cant a la llibertat i que sovint no surt bé.
Ara han fet una edició especial d’aquest tema, amb un videoclip en què podrem veure imatges d’Open Arms, el vaixell de salvament a la Mediterrània. Tots els beneficis d’aquesta cançó seran precisament per Proactiva Open Arms, un granet de sorra per poder continuant salvant vides al Mediterrani.
LLETRA DE NAVEGANTS – LES MONTSES
Sé que ja no em queda temps
És hora intentar-ho o perdre-ho tot
He de creuar aquest mar incert
On moren esperances i cançons.
I potser no sobreviuré
Però és l’hora d’embarcar i fer el cor fort
Si em quedo no ho explicaré
Si marxo mar endins potser tampoc.
Del lloc d’on vinc no em queda res
Només hi habiten foc i destrucció
I el lloc on vaig és tan incert
Com cada onada que colpeja el bot.
El que serà demà no ho sé
Potser de cop naufrago o potser no
O potser caic si bufa el vent,
I no hi ha un braç que em salvi de la mort.
Però mai no perdré
La fe ni l’honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells.
Enmig del mar em gela el fred
Tremolo cada cop que marxa el sol
I si m’adormo miro al cel
Somiant amb un nou dia on hi ha escalfor.
Sé que tot és com ha de ser
Però em costa quan he vist la mort de prop
Avui respiro i sóc aquí
Demà potser s’acaba aquesta sort.
Però mai no perdré
La fe ni l’honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells.
I si una onada m’engulleix
I em toca respirar la sal del fons
Seré més fort i nedaré
Encara que entri aigua als meus pulmons.
Però mai no perdré
La fe ni l’honor
Ni el riure ni el seny
Ni el nen que jugava al mar
I feia castells.
VIDEOCLIP DE LES MONTSES – EDICIÓ ESPECIAL DE NAVEGANTS
