La curiosa història del Medalló de la Generalitat.


2
1 share, 2 points

Va ser Francesc Macià, en temps de la II República, quan es va restablir la Generalitat després de la dictadura de Primo de Rivera, qui va instaurar el costum d’obsequiar el nou president amb un medalló en l’acte de la investidura. Aquest medalló l’hauria de lliurar ell mateix al nou president quan deixes el càrrec.

El creador del medalló va ser un dels joiers de més prestigi d’aquella època, Jaume Mercader, que per encàrrec del mateix president Macià va confeccionar aquesta joia que ha arribat fins als nostres dies, després de passar per l’exili.

Macià no el va lluir gaire, el va guardar a una caixa forta i quan ell va morir l’any 1933, Lluís Companys va ser investit nou president de la Generalitat i el president interí, Joan Casanovas, li va lliurar el medalló de la Generalitat, que tampoc va lluir gaire pel seu caràcter auster.

Però Companys quan va acabar la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) se’l va endur a l’exili. Va ser el president Tarradellas quan va tornar a Catalunya, després del restabliment de la democràcia l’any 1977 i després de pronunciar aquelles famoses paraules “Ciutadans de Catalunya: Ja sóc aquí”, el que va recuperar el medalló que estava en mans de la família Macià a canvi de 400.000 pessetes, (uns 2500 €). El nebot de la família Companys va fer negoci amb un símbol de la més alta institució catalana.

Jaume Mercader es va inspirar amb l’escut del Monestir de Poblet per confeccionar el disseny  que consisteix amb una medalla d’or cisellat, envoltada d’ònix amb el relleu al centre de les quatre barres de la senyera catalana.

L’any 1977 com no hi havia president viu que li pogués transmetre el medalló a Josep Tarradellas, va ser el president del govern espanyol, Adolfo Suárez que li va lliurar a Tarradellas i aquest va voler recordar que aquell era “el medalló dels presidents Macià i Companys”, com un gest clar de marcar una continuïtat institucional de la Generalitat republicana.

Ni Macià ni Companys van utilitzar el medalló, el primer que ho va fer va ser Tarradellas, però després de tants anys d’estar guardat, quan Adolfo Suárez li anava a posar, la tanca no s’obria, ho va intentar el llavors ministre d’interior, Rodolfo Martín Villa i potser perquè tenia pràctica amb les manilles, va aconseguir obrir-la. Tarradellas va dir “Feia molt temps que no s’usava”, en clara referència als quaranta anys de dictadura franquista.

Des de llavors el president sortint li transmet al nou: Tarradellas li va lliurar a Jordi Pujol, aquest es va negar a posar-li a Pasqual Maragall i va ser el president del Parlament, Ernest Benach qui ho va fer. Pasqual Maragall li va transmetre al seu company de partit, José Montilla, aquest a Artur Mas i aquest a Carles Puigdemont. Amb Torra es va trencar la tradició, ja que el president Puigdemont estava a l’exili i Catalunya estava sota el comandament del govern central a causa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola, el president Torra no va voler acceptar el medalló de cap representant del govern central i el va tornar a guardar com havien fet  Macià i Companys.

En la darrera investidura celebrada el passat mes de maig, el president més jove de la història de Catalunya, Pere Aragonès Garcia de tan sols trenta-vuit anys, sí que va acceptar de mans del president Torra el medalló per continuar la tradició i com a símbol de recuperació d’una Generalitat Republicana.


T'agrada? Compartiex-ho!

2
1 share, 2 points

Quina és la teva reacció

M'encanta M'encanta
5
M'encanta
Em diverteix Em diverteix
0
Em diverteix
M'agrada M'agrada
3
M'agrada
m'entristeix m'entristeix
1
m'entristeix
M'interesa M'interesa
1
M'interesa
Em fascina Em fascina
0
Em fascina

0 Comments

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.