En els 65 anys d’història del Festival d’Eurovisió mai cap cantant o grup musical ha representat a Espanya cantant en una altra llengua que no fos el castellà, ni tan sols quan arribada la democràcia i establert en la Constitució que en l’Estat espanyol hi ha cinc llengües reconegudes com a oficials: castellà, català, gallec, euskera i aranès.
L’any 1968 Joan Manuel Serrat ho va intentar, volia representar a Espanya cantant el ‘La, La, La’ en català, però pocs dies abans de la celebració del festival li van comunicar que ho havia de fer en castellà. Serrat es va negar i va ser quan el ‘La, La, La’ el va cantar Massiel que va guanyar.
Serrat va enviar una carta per comunicar que renunciava per no poder cantar en català, en ella es podien llegir aquestes paraules:
“Jo soc i continuo sent, per sobre de tot, un cantant català, i en aquesta llengua m’he expressat per a cantar durant quatre anys. (…) Un home ha de ser fidel a si mateix i a la gent que li és fidel”.
Com han canviat les coses amb el pas dels anys, aquell cantant del Poble Sec que l’any 1968 es negava a cantar en castellà, després va fer gran part de la seva discografia en la llengua de Cervantes.
Ara un grup gallec està disposat a lluitar per representar a Espanya en Eurovisió amb un tema cantat en gallec. El grup ‘Tanxugueiras‘, format per tres noies, Olaia Maneiro, Sabela Maneiro i Aida Tarrío, volen arribar a Torí (Itàlia) amb un tema en gallec que han fet expressament pel festival i que encara no coneixem.
El trio Tanxugueiras va treure el seu primer disc l’any 2018, però ja havien tingut grans èxits actuant en festes i festivals tant a Galícia com a Espanya i l’estranger, en països com Escòcia, Cuba o l’Índia. Aquest any han estrenat dos temes ‘Midas‘ i ‘Figa’ que han tingut molt èxit entre els seguidors d’Eurovisió i que després d’una votació (no vinculant) que es va celebrar al setembre es van convertir en les favorites dels eurofans per representar a Espanya en Eurovisió 2022. Ara elles mateixes han confirmat que presentaran la seva candidatura.
Com diuen elles el que volen és que la seva música arribi a tothom. «a nosa meta sempre foi que a nosa música chegara a todo tipo de palcos e é unha marabilla que a xente decida que unha candidata para Eurovisión poida ser a nosa canción». En catala: “La nostra meta sempre ha estat que la nostra música arribés a tota classe de llotges i és una meravella que la gent decideixi que una candidata per Eurovisió podia ser la nostra cançó”.
Però abans d’arribar a Torí a mitjans de maig de l’any vinent, encara els hi queda molt camí per recórrer i diverses fases per superar, la primera a finals de gener en el Benidorm Fest, on Radiotelevisió Espanyola haurà de triar dotze cançons d’entre totes les candidates, per passar a la fase següent amb dues semi finals i després si continuen endavant arribar a la final on es tria la cançó que representarà a Espanya.
El català ja es va poder sentir a Eurovisió, però no representant a Espanya sinó a Andorra, va ser de la mà de Marta Roure, l’any 2004 que va cantar: ‘Jugarem a estimar-nos’. En canvi ni el gallec, ni l’euskera i molt menys l’aranès han tingut aquesta oportunitat. Esperem que s’obrin les ments dels més reticents a què les llengües cooficials també es puguin sentir a Eurovisió.
Escoltem un tema de ‘Tanxugueiras‘.
Temes relacionats:
Joan Manuel Serrat renuncia a Eurovisió per no poder cantar en català
