L’emprenedor gironí Quimi Pla va aprofitar la pandèmia per crear un nou joc de cartes que ha pogut treure al mercat gràcies a una campanya de micromecenatge. El joc dels que ja ha venut 800 exemplars es diu ‘A cagar a la via’ i ell mateix el descriu com a ‘un joc d’ofendre no apte per a figaflors i gent de pell fina’.
Un joc d’entreteniment amb cartes de temàtica d’actualitat i amb clau d’humor inspirat en jocs d’humor populars. Pla s’ha encarregat de tot el procés, des de la creació a la venda. ‘A cagar a la via’ consta de 550 cartes i té un cost de 25 euros. “És un joc per fer riure a través de l’ofensa, hi trobem molt humor negre. Amb els amics havíem jugat molt a jocs similars, com ‘Apples to Apples‘ o ‘Cards Against Humanity‘, però ens trobàvem que les cartes eren en anglès o en castellà i que giraven al voltant de temes que ens semblaven llunyans”, explica Quimi Pla.
Després d’un llarg viatge a Brasil on va escriure les cartes, quan va tornar a casa es va posar mans a l’obra per crear el joc. En ell es tracten temes com “El confinament”, “Florentino Pérez”, “Tallar les vies de l’AVE a Girona”, “Mossos vs. Guàrdia Civil: La Batalla Definitiva”, “Qui no carda a Olot no carda enlloc”, “El burkini“, “Punxar la llum i l’aigua del veí per plantar maria”, “Tsunami Democràtic”, “Vagues feministes” i “Deixar lliure La Manada”, entre altres. Té preguntes com “Quin és el regal més català que et pot cagar el tió?”, “Què m’agrada fer tan bon punt arribo a una platja nudista?” o “Què compro cada vegada que pujo a Andorra?”.
El joc és recomanable per a quatre persones i la mecànica és molt senzilla, un jugador tira una carta vermella i en llegeix la pregunta i la resta de jugadors han de respondre amb la carta groga més divertida que tinguin. Els jugadors comencen amb 7 cartes de resposta (grogues) a la mà, repartides aleatòriament i que només veuen ells. Les cartes de resposta restants i les de pregunta (vermelles) s’apilonen cap per avall al centre de la taula, a l’abast de tothom. A cada ronda un dels jugadors exerceix de jutge, que va rotant en el sentit de les agulles del rellotge. Ha d’actuar amb honestedat i triar la carta que més gràcia li faci de les que rebi. “El primer jutge de la partida serà qui més li agradi Espanya”, afegeix irònicament Pla.
Al principi, el jutge treu una carta de pregunta i la llegeix en veu alta. La resta de jugadors decideixen quina de les seves cartes de resposta pot quedar millor amb la pregunta, segons el seu criteri o el que creuen que tindrà el jutge. El jutge, sense saber de qui és cada carta, les recull i les llegeix en veu alta i ha de ser flexible a l’hora de llegir i de quadrar la pregunta amb la resposta (temps verbals, singular/plural, articles…). El mateix jutge decideix quina de les cartes de resposta és la millor i pot demanar, si vol, explicacions i raonaments.
El jugador que ha tirat la carta de resposta triada guanya la ronda i s’endú la carta de pregunta. Després, s’acaba la ronda i en comença una de nova, amb un nou jutge. La partida s’acaba quan els jugadors ho decideixin o quan s’hagin disputat totes les cartes d’algun tipus. Guanya el jugador que té més cartes de pregunta.
Pla també destaca que “mentre veiem com la llengua catalana va en retrocés, jocs en català poden ajudar a fer que no sigui així. Som nosaltres els que hem de treballar perquè aquest retrocés no segueixi”.
Podeu demanar el joc ‘A cagar a la via’ 👉 aquí.
